09 de març de 2018
09.03.2018

Associen l'exposició a la contaminació atmosfèrica amb alteracions al cervell del fetus

La recerca mostra per primera vegada una relació entre pol·lució i dificultats en el control inhibidor, és a dir, l'habilitat de regular l'autocontrol

09.03.2018 | 09:43
La contaminació atmosfèrica pot afectar el fetus.

Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Erasmus Medical Center de Rotterdam associa l'exposició residencial a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs amb anomalies cerebrals que poden contribuir a una reducció en la capacitat cognitiva dels nens i nenes en edat escolar. El treball, publicat a Biological Psychiatry, mostra que els nivells de pol·lució associats a les alteracions cerebrals estaven dins dels valors considerats com a segurs.

En concret, la recerca va mostrar per primera vegada una relació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica i dificultats en el control inhibidor –l'habilitat de regular l'autocontrol i el comportament compulsiu–, la qual cosa s'associa amb problemes de salut mental com el comportament addictiu i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

L'exposició a partícules fines durant la vida fetal es va associar amb una escorça –la capa externa del cervell– més prima a diverses regions de tots dos hemisferis, la qual cosa constitueix un dels factors que permetrien explicar les deficiències observades en el control inhibidor.

L'equip de recerca va utilitzar una cohort poblacional a Holanda per estudiar dones embarassades i els seus fills. Van determinar els nivells de contaminació atmosfèrica residencial durant la vida fetal de 783 nens. Les dades es van obtenir a partir de campanyes de monitoratge de l'aire i van incloure nivells de diòxid de nitrogen i de partícules gruixudes i fines. La morfologia del cervell es va avaluar a partir d'imatges de ressonància magnètica realitzades quan els nens tenien entre 6 i 10 anys.

La relació entre exposició a partícules fines, alteracions estructurals del cervell i control inhibidor es va observar malgrat que els nivells residencials de partícules fines no van excedir els límits establerts per la Unió Europea –solament el 0,5% de les dones embarassades va estar exposat a nivells considerats no segurs. De mitjana, els nivells residencials de diòxid de nitrogen es van situar just en el límit de seguretat.

Des d'ISGlobal es destaca que aquestes troballes complementen estudis previs que associen nivells acceptables de contaminació atmosfèrica amb altres complicacions, incloent deteriorament cognitiu i creixement fetal. «Per tant, no podem garantir que els nivells actuals de contaminació a les nostres ciutats siguin segurs», afirma Mònica Guxens, coordinadora de l'estudi.

Finalment, s'indica que el cervell del fetus és particularment vulnerable, ja que encara no ha desenvolupat els mecanismes per protegir-se de les toxines ambientals o eliminar-les. Guxens admet que les conseqüències clíniques d'aquestes troballes a nivell individual «no es poden quantificar», però subratlla que hi ha altres estudis que «fan pensar» que els retards cognitius a edats primerenques «podrien tenir conseqüències considerables a llarg termini».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema