L'origen de la família de la llengua dràvida, que consta de prop de 80 varietats parlades per 220 milions de persones al sud i centre de l'Índia i els països veïns, es pot datar en uns 4.500 anys d'antiguitat. Aquesta estimació es basa en noves anàlisis lingüístics realitzats per un equip internacional, inclosos científics de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana, que van emprar dades recopilades de primera mà de parlants nadius que representen a tots els subgrups de dràvides informats prèviament.

Aquestes troballes, publicades a la revista Royal Society Open Science, coincideixen amb estudis lingüístics i arqueològics anteriors. El sud d'Àsia, que va des de l'Afganistan a l'oest i Bangla Desh a l'est, és la llar d'almenys 600 idiomes que pertanyen a sis grans famílies d'idiomes, inclosos els dravídics, indoeuropeus i sinotibetans.

La família de llengües dràvides, que consisteix en al voltant de 80 varietats d'idiomes (llenguatges i dialectes), es calcula que actualment la parlen aproximadament 220 milions de persones, principalment en el sud i el centre de l'Índia, però també en els països veïns. Els seus quatre idiomes més grans, Kannada, Malayalam, Tàmil i Telugu tenen tradicions literàries que abasten segles, dels quals Tàmil es remunta a més lluny.

Juntament amb el sànscrit, el tàmil és considerat un dels idiomes clàssics del món, però a diferència del primer, hi ha una continuïtat entre les seves formes clàssica i moderna documentada en inscripcions, poemes i textos i cançons seculars i religioses. «L'estudi de les llengües dravídiques és crucial per entendre la prehistòria a Euràsia, ja que van exercir un paper important en la influència sobre altres grups lingüístics», explica l'autora Annemarie Verkerk, de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana.

No es coneixen amb certesa ni l'origen geogràfic de la llengua dràvida ni la seva dispersió exacta a través del temps. El consens de la comunitat investigadora és que els dràvids són nadius del subcontinent indi i van estar presents abans de l'arribada dels indoaris (parlants indoeuropeos) a l'Índia fa uns 3.500 anys. És probable que les llengües dravídiques estiguessin molt més esteses cap a l'oest en el passat del que estan en l'actualitat.