Es tracta d'una petita biografia d'un home fora de sèrie. Voldria presentar-lo a un públic que no l'entén perquè no el coneix . El nom d'aquest home és Josep. És hebreu. Ha crescut al Nord de Galilea i és artesà. Ha crescut a Nazaret, en el silenci d'un poble petit, fent d'aprenent de fuster, fidels, tots tres, a la lectura de la Torà, cada dissabte, a la sinagoga.
El seu tarannà, les seves decisions difícils, la delicadesa de sentiments, ens fa pensar que és un home que creu en Déu. Però creure en Déu no és una expressió suficient per conèixer la seva personalitat. Déu és una realitat que se li imposa amb una força que només respecta una cosa: la seva llibertat humana. Josep li ha entregat tota la seva llibertat. Ha entès que Déu, que ho sosté tot, que ho vitalitza tot, té dret a la totalitat. A un amor total. Que només amb aquesta entrega l'home troba el sentit de la seva existència.
Josep, de professió fuster. Amb un aprenent, en el seu taller, que es diu Jesús. Un taller que fa olor de flocs de pi i d'olivera, i que neteja amb una escombra de bruc. Josep mira la seva vida només com un servei per tirar endavant el pla infinitament amorós de Déu.
El Noi es diu Jesús: Jesús vol dir «El que salva». Déu a l'abast de la mà. Déu, fet pròxim, per estimar. La Dona que se sent remenar a la cuina és l'estampa mateixa del noi. La Dona és una nazaretana amb una bellesa que li brolla de dins. Tot el seu món interior s'expressa en un rostre indescriptible. Maria estima Josep. Josep estima Maria sense ombra d'egoisme. Mai cap matrimoni s'ha estimat tant.
La Trinitat a la terra, com deia de la Sagrada Família Sant Josepmaria, eren gent normal, corrent. No eren el caps de la sinagoga de Nazaret. Gent del poble. Però amb una secularitat xopa de Déu.
