La religió i el cinema han sentit, tradicionalment, una fascinació recíproca. Les històries sagrades i els seus personatges, els misteris, les manifestacions del mal, per una banda, han estat material cinematogràfic de primer ordre, mentre que les diverses tradicions també s'han mirat sovint el cinema amb interès, a vegades de reüll i a vegades amb autèntica passió. Ara, el doctor en ciències de la comunicació i en història de les religions Joan-Andreu Rocha ha publicat el llibre Cinema, Religions i Cultura (Viena Edicions), on fa un ampli repàs a les representacions cinematogràfiques de les grans tradicions religioses.

El volum està fet amb informació que l'autor ha recollit del Fons Filmogràfic de les Religions, una base de dades d'accés lliure sobre la diversitat religiosa i de creences a tot el món. En un annex, el volum inclou una selecció de les 50 pel·lícules clau sobre les grans tradicions on consten, entre moltes altres, Ben-Hur, Silenci (cristianisme), Muhàmmad, el missatger de Déu, Una porta cap al cel (islam), El príncep d'Egipte, L'Empremta del silenci (judaisme), Samsara, Primavera, estiu, tardor, hivern i... primavera (budisme), i El Ramayana Complet i Jai Shatoshi Maa (hinduisme).

Segons explica l'autor en la introducció, l'objectiu és convertir-se en una guia de referència de la forma en què les principals tradicions religioses del món són representades en la producció cinematogràfica. Això sí, el focus de la investigació no es posa en la representació de la transcendència o dels rituals propis d'una religió específica, sinó en «com els individus i els grups d'una tradició religiosa, en un context cultural concret i d'acord amb una manera d'entendre la narració cinematogràfica, afronten diversos aspectes de la seva existència, sigui en els quefers quotidians com sota la influència de les sagues que han marcat la seva història».

Així, els capítols tracten la manera com ha anat evolucionant la narrativa sobre les diverses religions al cinema d'acord amb l'aparició de diferents tendències culturals, i com s'ha anat estructurant la representació cinematogràfica de les principals tradicions religioses -hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam- en el marc de la història del cinema mundial.

Cada capítol s'inicia amb una síntesi sobre la tradició religiosa en qüestió, sobre la seva pluralitat interna i sobre la presència geogràfica i demogràfica que tenen. A més, es posa una atenció especial al desenvolupament de la representació cinematogràfica de cada religió en la indústria dels països on aquella religió és majoritària, i també hi ha una part dedicada a analitzar com Hollywood ha anat tractant les religions que són objecte d'estudi.