El lliurament del Premi Capital de la Sardana a la Divulgació Musical a la Cobla Ciutat de Girona serà a Montblanc el dissabte, 10 de novembre, en un acte amb la resta dels premiats.
La Fonoteca de Cobla neix l'any 2014, amb l'enregistrament d'un volum anual dedicat a un compositor.
Un dels objectius de la Cobla Ciutat de Girona és deixar constància d'un treball rigorós de recerca i investigació al voltant d'una sèrie de compositors no notoris però molt notables que han deixat un llegat massa vegades oblidat i, fins i tot, desconegut.
En cada volum de la Fonoteca de Cobla participen diversos actors. A part de la Cobla Ciutat de Girona, que s'encarrega de la part musical de la música per a cobla, intervenen altres artistes i entitats segons el tipus de música. En l'elaboració del llibret del CD en cada volum hi participen diferents persones que aporten tant la part biogràfica com també la part tècnica de l'obra del compositor.
En tots els volums de la col·lecció s'han recuperat diverses composicions desconegudes, oblidades i molt poc interpretades, enregistrar-les i editar-les per tal de posar-les a l'abast de tothom i introduint les composicions recuperades en els catàlegs de cada compositor.
Una de les característiques de la Fonoteca és que no només s'inclouen sardanes dels compositors que dediquem a cada volum sinó que ampliem els enregistraments a altres composicions com ballables, balls per a orquestra, piano, per a cor, donant a conèixer així l'ampli ventall de composicions que realitzaven.
Compositors que formen part de la Fonoteca: Volum I, Francesc Perich Escosa; Volum II, Narcís Costa Horts; Volum III, Ramon Basil Brujó; Volum IV, Francesc Civil Castellví; Volum V, Miquel Serra Bonal; i Volum VI, Frederic Sirés Puig.
El Roser d'Olot
Passada la Pasqua comencen les festes denominades del Roser, que són les festes petites dels pobles, sobretot a la comarca de la Garrotxa. Es comencen el mateix dilluns de Pasqua, a la zona de sant Cristòfol les Fonts, poble del municipi d'Olot. La parròquia de Sant Cristòfol, d'origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s. XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada.
El dilluns de Pasqua, en aquesta església hi ha la celebració d'un ofici religiós i, tot seguit, sardanes. I, a la tarda, en els paratges del Triai, un prat a la vora de la capella, una audició que sempre ha estat molt concorreguda. La part musical de la diada serà a cura de la cobla La Principal de Banyoles.
Aplec de Besalú
Diumenge que ve és l'Aplec de Besalú, que se celebrarà al Pavelló Municipal d'Esports a partir de les 17.00 h amb les cobles: La Principal del Llobregat i la Ciutat de Girona.
És el dinovè Aplec. El moment culminant de l'Aplec serà l'estrena d'una nova sardana de l'autor local Narcís Lagares, denominada Dolça senzillesa.
Una nota del programa, editat amb aquesta finalitat, expressa: «En aquests moments del nostre poble, Catalunya desitja, anhela, lluita i resisteix tot patint maltractaments, incomprensions, exilis, presons, persecucions, i detencions... i altres vexacions. La sardana és aquí, com ha estat sempre, formant part de nosaltres mateixos».
Aplec de cinc claus
a l'escala
La zona de Cinc Claus, a l'Escala, es troba a dos quilòmetres d'Empúries, on passa l'antic camí d'Empúries a França (Via Heràclia) i constitueix un important conjunt arquitectònic construït sobre un lloc de poblament romà. Està formada per una església del segle IX, restaurada al XIII, les restes d'un castell del segle XIV (formats per un portal i una torre), un pont del baix medieval i cinc masies de finals del segle XVII i principis del XVIII.
Cada any, el dilluns de Pasqua s'hi celebra un Aplec i un concurs d'arrossos. Enguany també està programat, amb una ballada de sardanes, a la tarda, amb la participació de la cobla La Principal de l'Escala.
Tradicional ball del
cornut a cornellà
del terri
El Dilluns de Pasqua florida, al migdia, la gent del poble porta a la plaça el tronc del pollancre més alt que han trobat al municipi, i que el Divendres Sant ha estat tallat. El tronc és guarnit amb un plomall de pi al capdamunt, amb moltes banyes i corns. Tot seguit, els vilatans porten el tronc fins a la plaça. Arribat a la plaça, els veïns, a força de braços, amb cordes i escales, aixequen el magnífic arbre de Maig que oneja la senyera catalana. L'arbre romandrà de tal manera fins al Divendres Sant de l'any vinent.
Tot seguit es dansa El ball del Cornut. Aquest ball, que ve de temps immemorial, té la coreografia i música extreta del Costumari de Joan Amades. Consta d'un ball rodó a l'entorn d'un petit arbre amb banyes que ha estat plantat al mig de la plaça.
Un ballador que fa de cornut va saltant tot voltant per dins i per fora del cercle format per les sis parelles balladores. Acabada la dansa, pren una balladora per la mà i, trencant la rotllana, ballen per la plaça fins a sortir-ne.
Després de la dansa, la cobla que l'ha acompanyat fineix la matinal amb unes sardanes. Aquesta cobla serà La Principal de Porqueres.
Processó de Girona
El Divendres Sant, se celebra a Girona, a la nit, la processó del Sant Enterrament que és molt popular i recorre els carrers més cèntrics de la ciutat. Alguns dels passos són acompanyats amb música. Aquest any, per primera vegada, hi haurà música de cobla i serà La Flama de Farners que prendrà part en la tradicional processó que té per centre la plaça i les escales de la Catedral.
