31 de març de 2018
31.03.2018

Míriam Hatibi critica que s'associï els musulmans a «persones no civilitzades»

L'activista barcelonina ha publicat el llibre «Mira'm als ulls», on fa una reflexió molt personal sobre la integració, l'assimilació i la convivència

31.03.2018 | 01:29
L´activista barcelonina Míriam Hatibi.

L'activista Míriam Hatibi (Barcelona, 1993) ha publicat el llibre Mira'm als ulls (Rosa dels Vents), un treball en què reflexiona sobre la integració, l'assimilació i la convivència a partir de la seva pròpia experiència. Amb aquesta obra, Hatibi aprofundeix en el descobriment «de ser diferent» i en la construcció d'una identitat plural. El treball aposta per una societat «oberta» i «respectuosa» alhora que desmunta «tòpics» i «estereotips» de la comunitat musulmana. L'activista lamenta que el racisme cap a la migració estigui determinat en molts casos per la classe social i assegura que sovint s'associa als musulmans a persones «no civilitzades». «Messi no és percebut com un immigrant. En canvi una persona que porta 30 anys treballant a Catalunya sí que se'l percep. Si ets pobre se't qüestiona perquè la classe social és un factor important pel racisme», subratlla.

Amb Mira'm als ulls, Hatibi busca fer reflexionar sobre aquelles coses que abans «passaven per alt» per «avançar» i no «estancar-nos» com a societat. A partir de situacions de la seva vida personal que també li han «servit», la també portaveu de la Fundació Ibn Battuta situa el fet que «et vegin diferent de la resta» i que se't situï «com una persona inferior» com les «pitjors» discriminacions en que s'ha trobat a la vida.

Unes circumstàncies que, segons diu, es donen per la por que determinades persones senten cap a una comunitat musulmana que perceben «erròniament» com a «no civilitzada». «Com que es destaquen tant els assumptes negatius i s'invisibilitzen els positius, a vegades es percep la comunitat musulmana com a homogènia amb delinqüència, fracàs escolar, terrorisme o falta de desenvolupament com a protagonistes», lamenta.

Segons explica, l'entorn laboral i la ficció televisiva són els entorns en què les persones migrades es poden sentir més menystingudes. «El difícil accés a l'entorn laboral és el que arriba a afectar més, però també quan a la ficció o no hi ha representació de la diversitat o bé està estereotipada. No pot ser que quan aparegui un sud-americà a la televisió sempre sigui un delinqüent, un musulmà el terrorista i un blanc l'heroi», critica.


Els atemptats terroristes

Hatibi també admet que l'onada d'atemptats terroristes a Europa «no els ha ajudat», perquè els ha obligat a estar a primera línia donant explicacions que no haurien de donar. «Els musulmans no estem obligats a donar explicacions pel que ha passat, perquè ho fan uns grups terroristes que s'aprofiten d'un missatge», indica. Pel que fa als atemptats de Barcelona i Cambrils, opina que la societat «va actuar molt bé» perquè no es va permetre que els terroristes aconseguissin el seu objectiu. «Ells volien sembrar el terror, crear caos i dividir però la gent no va callar i no va actuar en base a la por. No van aconseguir el seu objectiu, tot i emportar-se moltes víctimes», diu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema