L'escriptor turc Orhan Pamuk va presentar ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la seva última novel·la, La dona pèl-roja, on aborda qüestions polítiques des del simbolisme de les relacions paternofilials amb la idea, ha dit, de «fer pensar a la gent per què segueix votant pares que esclafen els seus fills». La dona pèl-roja (Random House en castellà i Més Llibres en català) se situa als afores de l'Istanbul de 1985, on un mestre pouaire i el seu jove aprenent són contractats per trobar aigua en una plana estèril.

Pamuk, que va conèixer aquest mestre i el seu aprenent prop del seu estudi, va anar observant dia a dia «com treballaven amb duresa, com es preparaven el dinar i com anaven al poble a sopar o a prendre una copa», com recull a la novel·la.

L'autor turc, que tenia aquesta història en ment des de feia més de vint-i-cinc anys, quan intentava acabar El llibre negre, va decidir convertir-la en una novel·la «veient els camins autoritaris pels que està deambulant» el seu país. I en aquest sentit, interpreta La dona pèl-roja com «una novel·la política, però a nivell antropològic, experimental, a nivell de jugar amb les idees».

Publicada poc abans del fallit cop d'estat contra Erdogan, l´estiu de 2016, i la reacció autoritària posterior del seu govern, Pamuk assenyala que «les bones novel·les i els bons novel·listes són premonitoris, però són profetes sense saber-ho».

Tornant a la història de la novel·la, l´autor premiat amb el Nobel de Literatura l´any 2006, va dir que li cridava l'atenció la relació entre el mestre pouaire i el seu jove aprenent, ja que «el primer cridava al segon, i mantenia una relació de dominació i submissió de crits i renys al matí, mentre que a la nit, el mestre es convertia en una persona afable, afectuosa fins i tot tendra amb l'aprenent», va precisar durant la presentació.

El mateix Pamuk va confessar que mai va viure en primera persona aquesta relació paternal que sí que va descobrir entre aquest mestre i el seu aprenent, però lluny de mostrar tristesa, l'autor de La maleta del meu pare assegura que «tenir el pare absent m'ha permès no ser esclafat per l'autoritarisme» i, a més, el seu pare absent, que era un lliurepensador, li va deixar una gran biblioteca, en la que va trobar «un model de conducta diferent del dels seus companys». Reconeix que li va faltar la tendresa, però, «a canvi de rebre molta llibertat», que li va permetre ser escriptor i artista.

Connexió amb els clàssics

L'essència de la història relatada en La dona pèl-roja remet, segons Pamuk, a «Freud, Sòfocles i al poeta persa Ferdousí». De la lectura dels clàssics, el Nobel turc conclou: «En la història de Sòfocles i en la gran literatura clàssica europea, el fill mata el pare sense saber-ho, mentre que en la història sufí és el pare el que mata el fill sense saber-ho. En els dos casos ploren, però la sensació és que no són culpables, perquè ho van fer sense voler, la qual cosa acaba legitimant l'assassinat».

En la novel·la, Pamuk ha volgut «escriure una història realista sobre la professió de pouaire, és a dir, l'art de cavar un pou a l'antiga, com s'ha fet tota la vida a Istanbul» i, de manera indirecta, compara l'Èdip Rei de Sòfocles i l'epopeia de Ferdousí. Pamuk associa aquesta relació paternofilial «a l'autoritarisme i a la individualitat: l'aprenent remetria a la individualitat de Sòfocles, mentre que l'autoritarisme del pare pouaire es relaciona a la tradició cultural de la meva part del món».

En la novel·la, la relació que s'estableix entre pouaire i aprenent s'altera quan el jove s'enamora d'una misteriosa dona pèl-roja, amb la qual farà realitat els seus somnis més salvatges, però la seva distracció provocarà un accident terrible que el portarà a escapar a la capital. Només anys després descobrirà si va ser responsable de la tragèdia i qui era en realitat l'enigmàtica dona.

«En la gran literatura occidental, especialment la novel·lística, la dona del pèl vermell simbolitza, des de Shakespeare a Sylvia Plath, la dona sense control, la ràbia, la fúria, l'alienació, la força que no està sota control, mentre en la part del món on visc, a més d'aquestes característiques, se li afegeixen altres atributs, com artificial, artista, dona de vida alegre, de sexe fàcil», apunta.