Les adolescents espanyoles es classifiquen entre elles com a «xonis» o com a «pijes» seguint els estereotips associats a aquests conceptes segons es descriguin elles mateixes a les xarxes socials, segons ha constatat un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. El treball, que han elaborat les professores del Departament d'Estudis de Comunicació de la URV Cilia Willem, Núria Arauna, Iolanda Tortajada, evidencia la lectura que els nois i noies adolescents fan de les seves iguals a partir de com es mostren en les xarxes socials.

Set grups de joves d'entre 16 i 20 anys han participat en aquest treball explicant com valoren les seves autopresentacions i, en aquest procés, les etiquetes de pija i xoni apareixen reiteradament per classificar i jerarquitzar l'estètica i la conducta sexual de les noies. Segons han explicat les professores, la definició que fan de les seves diferències «fuig d'una explicació socioeconòmica i apunta cap als biaixos de gènere presents a les xarxes».

Estàndards reforçats

Les investigadores consideren que les xarxes socials reforcen «un doble estàndard omnipresent: el doble estàndard sexual que fa que les noies siguin criticades amb paràmetres sexuals, a diferència dels nois, i també el doble estàndard que atribueix mal gust i falta de cultura a les persones considerades empobrides o amb pocs estudis». A les participants en aquests grups de discussió, quan se'ls va preguntar sobre les seves estratègies de representació en les xarxes socials, van parlar de dos únics perfils: pija i xoni.

Van utilitzar pija com una noció neutra, un marcador d'identitat estàndard utilitzat com a contrari de l'etiqueta veritablement despectiva que és la de xoni, un estigma reconegut col·lectivament, segons les conclusions de l'estudi.

Els adolescents participants a l'estudi tenen el perfil de la xoni ben definit i identificat amb símbols culturals molt específics com pantalons molt ajustats, tangues, pírcings, tatuatges, cua de cavall o monyos, maquillatge excessiu i postures provocadores que són llegides en clau sexual.

L'estudi constata que els discursos elaborats en les autopresentacions reprodueixen aquests estereotips més que contribueixen a transformar-los. Tots els adolescents es van mostrar conscients d'aquests prejudicis però van manifestar la dificultat de superar-los, cosa que, segons les professores, «legitima un bagatge cultural masclista».

Segons les investigadores, una de les preocupacions de les noies que han participat en els grups de discussió ha estat evitar ser etiquetades com a «xoni» quan construeixen una imatge atractiva. D'aquesta manera, en la investigació, les noies van reconèixer «la pressió que senten per erotitzar».