Enric Montefusco va guiar un passeig comentat per les experiències de vida que construeixen el seu primer disc en solitari, Meridiana, que, tot i incloure's al Festival Strenes, es va editar el 2016. La de dissabte, a l'auditori del centre cultural La Mercè, va ser una altra mena de presentació, la d'un músic que busca la complicitat dels aficionats, «una relació horitzontal» -tal com va anar remarcant- en la qual intèrprets i públic es veuen les cares i, literament, es barregen al pati de butaques amb un bonus track acústic per tancar el concert. Montefusco va venir a Girona sense banda, acompanyat només del multiinstrumentista Pere Jou (teclats, acordió, guitarra i trompeta) i d'unes ganes evidents de comunicar, d'explicar-se, de compartir la «crisi» que el va portar a escriure «la cançó que més he amortitzat» ( ¿Por qué me llamas a estas horas?, de la banda que va liderar gairebé dues dècades, Standstill), de recordar el passat ( Adelante Bonaparte va ser l'altra peça que va recuperar del grup amb què va créixer) i de defensar el que ara representa Meridiana, disc del qual va interpretar set temes, des del que li dona nom i remet a la seva infantesa fins a Obra maestra.
