La saviesa de la congregació caputxina sobre els horts de plantes medicinals, que s'amagava en manuscrits inèdits, ha estat recuperada per l'historiador i frare caputxí Valentí Serra de Manresa, en un llibre en forma de diccionari-enciclopèdia que va presentar ahir. El llibre, titulat El Huerto Medicinal. Sabiduría capuchina de la A a la Z, (Editorial Mediterrània), és una recopilació dels coneixements medicinals practicats pels antics frares caputxins i que l'autor ha estudiat i ordenat alfabèticament.

En declaracions a Efe, Valentí Serra (Manresa, 1959), que també és arxiver i bibliotecari, ha explicat que aquest llibre és fruit de molts anys d'investigació de la història dels caputxins a Catalunya, cosa que el va portar a estudiar aspectes de la seva vida quotidiana, com la gastronomia, el cultiu de la terra i la manera d'afrontar les malalties «lleus» amb els remeis populars.

El religiós vol compartir els coneixements de la medicina natural i dels cultius ecològics i afirma que el llibre es presenta com un servei per als que «tenen interès per l'agricultura ecològica i pels horts urbans, així com pels que volen recuperar la medicina popular».

Fra Valentí Serra ofereix una alternativa a la medicina convencional i proposa a la ciutadania les «beneficioses propietats» de pràctiques i atencions ancestrals, que «avui estan intoxicades pels components químics», encara que, segons ha aclarit l'autor del llibre, «les teràpies naturals arriben fins on arriben, i la medicina convencional és la que ha de tractar les malalties més greus».

En aquest sentit, el caputxí assegura que les malalties lleus, «de la vida quotidiana», com la mucositat, la grip, el refredat, la mala digestió, el mal d'estómac o la tensió, es poden solucionar amb herbes i plantes, que fins i tot serveixen per equilibrar els nivells de sucre a la sang o millorar la circulació sanguínia. Com a curiositats, el frare destaca algunes hortalisses i plantes, com les bledes, que, «si es posa la seva arrel en vi, al cap de poc temps s'obté un vinagre suau».

També assenyala l'ús de l'ordi, un producte que els caputxins també van utilitzar per fer la cervesa i que guardaven un secret: «Durant segles la van aromatitzar amb d'altres materials, com la murta, que seria molt interessant recuperar-la per saber el gust de la cervesa en l'època medieval».