12 de abril de 2018
12.04.2018

Una exposiciˇ fotogrÓfica al Palau Robert recorre quatre crisis humanitÓries oblidades

L'exhibiciˇ, promoguda per Metges Sense Fronteres, s'acompanya de textos per explicar la realitat de Palestina, NÝger, Eti˛pia i Col˛mbia

12.04.2018 | 07:11
El fot˛graf Juan Carlos Tomasi, a l┤exposiciˇ del Palau Robert.

Els territoris ocupats palestins, Níger, Etiòpia i Colòmbia són l'escenari de crisis humanitàries sense focus mediàtic i ara també els protagonistes de l'exposició Testimonis de l'oblit #2, que es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins al pròxim 1 de juliol. La mostra, promoguda per Metges Sense Fronteres, la componen 40 fotografies de Juan Carlos Tomasi i extractes de cròniques periodístiques i literàries de Martín Caparrós, Laura Restrepo, Santiago Roncagliolo i Manuel Rivas.

En roda de premsa, la delegada de Metges Sense Fronteres a Catalunya, Mila Font, acompanyada de Tomasi, va destacar ahir la voluntat de l'exposició d'obrir una finestra a quatre crisis desateses per trencar els silencis mediàtics. «El projecte es vol acostar, amb un enfocament periodístic i literari, a la realitat de persones d'arreu del món que viuen situacions de crisis humanitàries i violència però que no surten a les pantalles de televisió», va subratllar.

Per aconseguir-ho, els quatre cronistes van viatjar amb Tomasi amb l'objectiu de retratar «la cara humana del sofriment, la violència contínua i l'oblit mediàtic que pateixen quatre llocs del món amb drames humans tràgicament silenciats». «No estem segurs que les paraules salvin vides, però sí que el silenci mata», va assegurar Font, i, sota aquesta premissa, l'exposició arrenca als territoris palestins ocupats, on Tomasi i Caparrós volien explicar «les històries de persones que, vivint a casa seva, no poden sortir per la porta davantera perquè és territori ocupat». «És molt surrealista, les fotografies són de fa 3 anys i les mateixes històries continuen: persones que no poden obrir les finestres de casa seva perquè s'exposen als trets», va detallar Tomasi.

El segon escenari s'ubica a Níger, on Roncagliolo i Tomasi van intentar plasmar les 24 hores d'un divendres en un poble qualsevol però en una època molt concreta, l'anomenat període d'escassetat, un lapse on les famílies esgoten les reserves dels seus graners, sense que la nova collita estigui encara disponible, i en què la desnutrició infantil s'intensifica encara més de l'habitual.

La ploma de Laura Restrepo i la lent de Tomasi van viatjar al tercer escenari, Etiòpia, on van ser testimonis de l'escassa atenció mèdica al país, amb realitats que demostren que cada 40 minuts mor una dona durant l'embaràs o el part. «Intentem explicar en les fotografies la història de Baraket, una dona que havia perdut dos fills i que havia d'afrontar el tercer part d'un fill que ja naixia mort», va relatar el fotògraf.

El recorregut d'aquestes quatre crisis humanitàries acaba a Colòmbia i, en concret, a la serralada del Cauca, on Tomasi i Rivas van documentar les conseqüències del llarg conflicte entre les FARC i l'Estat que obligava «una comunitat indígena a ser constantment assetjada pels dos bàndols».

Tota l'exposició, segons va detallar Font, «forma part de l'ADN de Metges Sense Fronteres», que consisteix a «parlar i mostrar el testimoni del que veiem a la gent d'aquí que no pot veure-ho».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllašos recomanats: Premis cinema