14 de abril de 2018
14.04.2018

Llegint l'avui amb ulls antics

14.04.2018 | 01:42

Crec que cada dia hi ha més gent que, quan llegeix el diari, busca els editorials o els articles de persones coneixedores de la realitat i conegudes com a sensates. Tenim por de ser enganyats, no per malícia, necessàriament, sinó per defecte, per error. És difícil centrar-se en la plena acció de les borrasques de sensibilitats, d'apassionaments en coses que no s'ho mereixen tant i que envaeixen els mitjans.

Convido a tornar a la lectura dels llibres vells amb format nou, de Tomàs d'Aquino i Aristòtil: 300 anys abans de Crist -el grec – i del segle XIII, el Sant. La Qüestió 53 de la Summa parla de la imprudència. Cita un text del llibre dels Proverbis : «La casa del just té un tresor envejable. No li falta l'oli, però l'home imprudent malgasta el seu». La imprudència ho destrueix tot. Fa mal. L'arrel de la imprudència, comenta Sant Tomàs, és l'arrel del seu mal en la negligència per esforçar -se a ser prudent. Avui tot llampegueja. Tot és instantani. Tot sembla immediat. I ser prudent vol dir ser racional en l'acció. Vol dir estudiar a fons les coses. Preveure les seves conseqüències.

Podem dir que l'espectacle de la nostra informació és prou racional? La paraula que Sant Tomàs fa servir per no ser negligent en l'adquisició de la prudència és «studium», l'esforç serè, intens, consultat. És temerari actuar amb precipitació. La nostra cultura del llampec és excitant. No prudent. El fruit de la prudència és una acció argumentada. Tomàs cita novament el Llibre dels Proverbis: «El camí dels impius és tenebrós. No saben per on van». A l'Article 4 de la Qüestió 53, Tomàs sentencia: «El defecte del recte judici pertany al vici de la inconsideració. Li manca el judici. El risc actual sembla ser manca d'anàlisi racional. I un excés de sentimentalisme . Una cosa és buscar raons. L'altre és ser un buscaraons».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema