El temps pasqual és també el moment de les primeres comunions a la majoria de parròquies. Els qui hem celebrat i els qui celebren les eucaristies i els responsables de la catequesi vivim aquestes celebracions amb goig i, alhora, amb preocupació i neguit.
Són celebracions de goig perquè una bona colla d'infants, que s'han preparat en la catequesi, comencen a combregar i poden participar plenament de l'Eucaristia. Ells, en general, estan atents i són conscients de la importància de l'acte. Si s'han preparat bé i han posat a punt mínimament la celebració, la viuen de veritat, tal com els correspon a la seva edat.
Certament que la primera comunió ha de ser una festa, però una festa cristiana. Quan parleu de la primera comunió cal remarcar sobretot la celebració de la Missa, el fet de combregar amb Jesucrist, i no centrar-se tant en l'àpat, els regals, els vestits... Digueu al vostre fill o filla, a la vostra manera, que fer la primera comunió és un pas molt important per a la seva vida. Per a l'Església, ja se'ls considera amb capacitat per començar a combregar. Ja coneixen Jesús, se senten estimats per ell, saben com estimar-lo, i ara el podran rebre en el pa consagrat. Feu-los descobrir, també, que combregar amb Jesucrist és un gran regal, el millor regal.
És molt important que els diumenges abans de la primera comunió -si és que no ho feu habitualment- participeu en la Missa de la parròquia. Això us ajudarà a conèixer les persones, l'ambient, els cants, les pregàries, les parts de la Missa.
Procureu fer amb el fill o la filla una pregària breu els dies abans de combregar. Per exemple: «Senyor Jesús, amic, d'aquí uns dies us podré rebre per primera vegada. Us estimo. Amén». Sobretot, feu-la junts.
Recordeu que el vostre capteniment durant la celebració és fonamental. Si us veuen atents, participatius, els vostres fills també hi estaran.
La preocupació i el neguit es produeixen la majoria de vegades per la participació de familiars i altres convidats. Potser alguns no acostumen a participar en la Missa dominical i, per tant, no entenen la celebració ni la viuen amb un esperit participatiu [...] (extret del Full Parroquial).
