La joia de l'amor és el títol d'un llibre. Un petit llibre que no s'acaba mai perquè cada frase és una mina. Els tresors són sempre amagats. Els francesos diuen «enfoui», que ve del llatí «infodere», enterrar o cavar dins la terra. Fa dos anys que el papa Francesc el va publicar. Hi ha poca gent que recordi que fou ell. Perquè el Papa fa com els pares de família: intueix les grans necessitats, enfoca els problemes i després ningú se'n recorda.
Que sigui el Papa el que iniciï una reflexió profunda sobre l'amor no se t'acudeix a la primera. Però per aquesta mina passa la vida de la humanitat. Nosaltres diem: avui dia augmenta la violència de gènere; la parella és un matrimoni que sembla de plàstic, l'amor és trencadís i es desfigura. El Papa diu: el matrimoni està en crisi. La gent està perdent la joia de l'Amor. Ell sap que és l'home que clama les Bones Notícies.
La Joia de l'Amor és una bona notícia per al món. Ens la raona, la transmet en un llibret dens que fa retrobar els camins de la joia. L'altre dia, en una trobada de jovent, abans d'iniciar l'àpat, segons em van dir, una noia es va quedar dreta i, amb una gran cara d'emoció, va clamar: «Sapigueu que em caso». Va retrunyir un aplaudiment joiós, intens, llarg. El públic va fer esclatar el seu entusiasme. Aplaudia quelcom important. Quelcom que afecta tota una vida. I quelcom profundament joiós. Era la joia de l'Amor. Era la Bona Nova de l'Amor.
El papa Francesc sap que el matrimoni és una institució essencial de l'equilibri humà. Sap que, com tots els grans valors humans, necessita educació del cap i educació del cor. Sap que, a més d'una aventura humana, és també simultàniament un procés cristià. Sap que el matrimoni i la família són una escola de «generositat , de compromís, de fidelitat i de paciència». És la teràpia de l'amor.
