Els insectes atrapats en ambre fa milers d'anys no expliquen tota la veritat sobre com eren i què passava als boscos de la prehistòria, segons un estudi dut a terme per vuit investigadors espanyols, alemanys i nord-americans.

Tot i que per als científics les resines fòssils (ambre), capaços de conservar insectes atrapats en èpoques remotes, són una important finestra oberta per descobrir la biodiversitat del planeta fa milions d'anys, l'estudi, que publica aquesta setmana la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha abocat certs dubtes sobre el seu rigor.

La investigació ha conclòs que les peces d'ambre no poden representar la complexitat de la comunitat d'artròpodes dels boscos del passat. El treball ha estat dut a terme als boscos de Madagascar per vuit investigadors d'Espanya, Alemanya i Estats Units, entre ells Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona; Mónica M. Solórzano, de l'Institut d'Investigació Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), i Enrique Peñalver, de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME).

L'equip científic es va traslladar a estudiar sobre el terreny a Madagascar el procés de captura d'artròpodes per gotes de resina de la planta Hymenaea verrucosa, una angiosperma lleguminosa resinífera dels boscos de les terres baixes de Madagascar. Solórzano ha explicat que «la conservació en ambre de restes de plantes i d'artròpodes, principalment insectes i aranyes, és única, i en algunes ocasions podem trobar fins i tot els artròpodes interactuant entre ells o mostrant un dels seus comportaments vitals fossilitzat».

Però, segons reconeix Enrique Peñalver (IGME), «sempre s'ha sospitat que el que veiem és molt incomplet per reconstruir aquelles espècies i les seves característiques ecològiques: intentar esbrinar-ho amb dades rigoroses ens va impulsar a viatjar a Madagascar». Segons Delclòs, «no va ser fàcil trobar les àrees amb arbres resinífers per recol·lectar resina plena d'organismes atrapats i posar diferents tipus de trampes d'insectes». «En arribar als boscos de Madagascar -afegeix Delclòs-, va ser emocionant observar el mateix procés que va tenir lloc en la República Dominicana i Mèxic entre 15 i 22 milions d'anys enrere. Perduts a Madagascar, vam poder veure les primeres fases de l'origen d'una matèria de valor gemmològic que conté moltes dades sobre l'evolució».

Des de 2013, aquest equip de científics recull a Madagascar mostres de resina i captura insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis. En total, han obtingut una col·lecció d'uns 20.000 exemplars d'artròpodes dels boscos locals per comparar-los amb els quals la resina havia atrapat.

Segons Delclòs, el resultat de l'estudi indica que a través de l'ambre prehistòric «només s'observa allò que passava en aquell arbre, però no s'obté una representació de la comunitat d'artròpodes del bosc en el seu conjunt».