Diumenge tindrà lloc l´Aplec de Caldes de Malavella que, en arribar a la seva edició seixanta-novena, ja demostra els anys que s´ha vingut desenvolupant. Cal recordar que en aquells primers anys era una autèntica manifestació de catalanitat, no només aquest sinó tots els aplecs i ballades de sardanes, en una època que tantes coses eren privades de la nostra terra. Una munió de gent acudia a Caldes a ballar sardanes, per l´Aplec fins i tot s´havien fet trens especials des de Barcelona per assistir-hi i una munió d´autocars de molts indrets de Catalunya s´hi desplaçaven.

Enguany, es repeteix el fet i el Parc de la Sardana s´omplirà en sessions de matí i tarda amb la col·laboració de les cobles Ciutat de Girona, Bisbal Jove i Reus Jove. A la nit, la ballada a la plaça de l´Ajuntament, amb la cobla Ciutat de Girona.

Cada any es dedica l´Aplec a algun músic o amant de la sardana. Aquest any s´ha triat el compositor Sigfrid Galbany, nat a Cabrils (Maresme) el 23 d´agost de 1936. Autor de música diversa, cançons, havaneres i unes 50 sardanes. La seva vinculació amb Caldes és ben notòria, a tal efecte ha dedicat sardanes vinculades a la població: A en Mateu de Caldes, Il·lusió d´un sardanista, L´amic Mateu, De Celrà a Lloret i Caldes, i aquest proper diumenge s´estrenarà una altra composició seva, Per Caldes de Malavella.

Al matí hi haurà un concurs de colles improvisades i també el dinar de germanor.

Aplec de Banyuls

de la Marenda

?Pràcticament tots els pobles de la Catalunya Nord un dia o altre organitzen ballades de sardanes i en alguns, un Aplec.

Banyuls de la Marenda es prepara per celebrar, diumenge, el 41è Aplec de la sardana. Aquesta és una població vinícola i turística, origen del famós Banyuls. El vi de Banyuls té una llarga tradició. La vinya va ser importada pels grecs, sota la influència de la colònia d´Empúries. A l´edat mitjana els templers van marcar la viticultura local fent parets de pedra seca i una xarxa de canalització dels torrents i rieres. La denominació d´origen va ser creada el 1936.

Les vinyes creixen en un sòl d´esquist poc fèrtil, en feixes escarpades als contraforts de la serra de l´Albera.

En l´aspecte sardanístic, impulsat pel Foment de la Sardana amb Paulin Corominas, Felip Barbe i Roger Rull (que a més en fou alcalde alguns anys), no ha defallit mai.

El 1977 , Banyuls fou proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, oferint així la possibilitat de refermar els lligams sardanistes a banda i banda dels Pirineus.

L´Aplec de diumenge se celebrarà a la plaça Pau Reig, al matí amb la cobla Mil·lenària i, a la tarda, amb Sol de Banyuls i Tres Vents.

No hi ha dubte que seran molts els sardanistes que hi aniran per fruir d´aquest lloc i dansar les sardanes ran les vistes del mar.

La Sardana de l´Any

?Aquest proper dissabte, 12 de maig, a les 5 de la tarda, el Centre Cívic d´Alcanar (carrer de Ramón i Cajal, 45) serà la seu del Concert Final del concurs La Sardana de l'Any. L´esdeveniment compta amb l´estrena de l´espectacle De músic a Mite amb motiu del centenari del naixement de Ricard Viladesau. La Final permetrà conèixer a través dels vots del públic assistent el Premi Popular de La Sardana de l´Any 2017 i les peces guanyadores del Premi de la Crítica i el Premi Joventut. Hi actuaran les cobles Reus Jove i Marinada.

Així, la 1a part oferirà les 10 sardanes finalistes del Premi Popular. El públic assistent podrà votar amb una butlleta en què s´atorgaran 3, 2 o 1 punts a les 3 sardanes preferides per cada votant. La sardana amb més punts serà la guanyadora del Premi Popular de La Sardana de l´Any 2017 i la 2a amb més punts n´aconseguirà l´accèssit.

Les sardanes finalistes són: Nits d´estiu a Sant Llorenç (Alfred Abad), Aires de Seva (Carles Santiago), Per la meva estimada (Francesc Picart), Tour de Mir (Jordi Paulí), Al Cassino amb Els Montgrins (Joan Bosch), La Vall de Ribes (Josep Coll Ferrando), Només un instant (Lluís Alcalà), Vinyes de ma terra (Amadeu Escoda), Lluna (Quim Reixach), Sardanes d´argent a Igualada (Xavi Cassanyes).

La 2a part oferirà l´espectacle De músic a Mite, que ofereix un recorregut per la vida i l´obra de Ricard Viladesau a través de la música amb temes seus i d´altres compositors relacionats amb ell, amb un suport audiovisual. L´interpretarà la cobla Ciutat de Girona, amb Joan Torras a la percussió i teclats; Susana del Saz, actriu; guió de Mercè Planas i direcció musical de Jesús Ventura. El coordinador general n´és Francesc Sánchez Carcassés.

També es donarà a conèixer la sardana guanyadora del Premi de la Crítica. Aquesta peça sorgeix de les 45 sardanes seleccionades per participar al concurs La Sardana de l´Any. Igualment, se sabrà el guanyador del Premi Joventut, que vol promocionar els autors joves menors de 30 anys que componen sardanes.

A més a més, comptarà amb activitats complementàries al matí ja que coincideix amb les festes primaverals d´Alcanar, dedicades a Sant Isidre Llaurador, on la tradició, la cultura i la gresca omplen la vila d´alegria i convivència.

Així, a 2/4 de 12 del migdia, hi haurà una ballada doble a la plaça de Lluís Companys d´Alcanar. També es podrà visitar durant tot el dia l´exposició d´Arts i Flors als balcons de la població tarragonina.

També a les 10.30 h hi haurà la sortida del Bou Capllaçat i a les 22.30 h també hi haurà un concert de Pep Gimeno Botifarra i la Banda Municipal d´Alcanar. I encara per acabar, a la 1:00 h de la matinada se celebrarà el ball de gala amb l´orquestra Montesol al mateix Centre Cívic.

Aquesta serà la 29a edició del concurs des que la Confederació Sardanista de Catalunya va recuperar-lo el 2004. L´esdeveniment de la Final-Concert l´organitza la Confederació Sardanista de Catalunya amb l´Ajuntament d´Alcanar i hi col·labora l´Obra Social La Caixa, la Federació Catalana de Societats Musicals, Viatges Fent Camí i la Fundació SGAE.

NOTA DE LLUÍS ALBERT

?Amb motiu de complir 95 anys el dia 14 de juny d´enguany, em plau adreçar-me a tots els directors i directores de conjunts corals per oferir-los gratuïtament unes quantes obres mestres.

Si l´obsequi us interessa, m´hauríeu de concretar el repertori que us és més adient: cor mixt a tres o quatre veus, per a homes o dones sols/les, a tres o quatre veus i si disposeu de piano acompanyant.

Desitjaria que si hi ha alguna de les obres que us plau i la interpretéssiu a prop m´ho féssiu saber, per venir-vos a escoltar si m´és possible.