Lola Vendetta, la caòtica i rebel protagonista dels còmics de Raquel Riba Rossy, ha tornat a les llibreries amb el segon llibre de la il·lustradora, Qué pacha, mama? (Lumen), que aborda la «part fosca de la maternitat, per entendre-la i perdonar-la», segons ha explicat l'autora en una entrevista.
Mentre en el seu primer llibre, Más vale Lola que mal acompañada (Lumen), Riba Rossy reflexionava sobre l'anomenat amor romàntic, les relacions tòxiques i el tabú sobre vivències com la regla, ara la il·lustradora obre un altre calaix vital, tan universal com personal, per donar llum sobre la faceta més silenciada de la maternitat. «Volia obrir la possibilitat de parlar d'una maternitat tòxica», afirma, i afegeix que en els llibres tradicionals sobre el tema només veiem «la cara maca» i que «no és necessari tenir fills per parlar sobre això: pots parlar sobre la relació amb la teva mare perquè no tots tenim úter però tots hem viscut en un».
En aquest nou còmic, veiem la lluita existencial de Lola per definir-se ella mateixa i per construir una relació sana amb la seva mare, Sellene Folliot, personatge basat en la progenitora real de la il·lustradora i en la galerista barcelonina Fabienne Yot.
Un «destí imposat»
Des del feminisme, que sovint ha estat un moviment més de filles que de mares, Riba Rossy vol «rescatar» les veus de totes aquelles «dones sense història» per a les quals la maternitat no va ser una opció, sinó un destí imposat.
«L'Estat no ajudava gens que tu poguessis tenir cura dels teus fills perquè era un treball menor, completament invisibilitzat», denuncia convençuda, i recorda les dificultats de la seva mare per tenir cura el seu germà Guille, que pateix una discapacitat intel·lectual i apareix també en les aventures de Lola, com «el campió». «Si s'hagués de posar en valor econòmic la feina de les mares, són molts diners els que s'estalvia la societat quan hi ha una persona que dona suport emocionalment a un nen durant tota la seva vida», afegeix Riba Rossy.
El llibre acaba amb una «Carta a la mare que em va parir», un homenatge sentit i sincer cap a la seva pròpia progenitora.
