El Girona ha canviat d'entrenador per tal de millorar les prestacions d'un equip que ja fa unes quantes jornades que es baralla a la zona més baixa de la classificació. No puc valorar si aquest canvi a la banqueta serà productiu o no: ara mateix no ho sap ningú això! És molt aviat encara.

Centrant, doncs, l'anàlisi en el futbol que pot fer l'equip, em sembla molt bé la idea del nou tècnic, Javi López, de construir, de fer créixer l'equip, a partir de la defensa. Quan un equip no té gaires virtuts en el sistema ofensiu, en l'atac, necessita consolidar el sistema defensiu. Perquè si saps que faràs pocs gols, has d'assegurar que tampoc no te'n facin gaires. I precisament la manca de control en l'àrea pròpia és l'element que ha marcat més el bagatge de l'equip en les últimes jornades. El Girona ha estat encaixant massa gols que no són fruit ni de les virtuts ni del talent del rival; són mancances d'intensitat, de concentració, d'agressivitat; en definitiva, de control dins l'àrea pròpia. I això en futbol et destrossa.

Ahir a Montilivi, contra el Ponferradina, no hi va haver revolució. Un sistema 4-2-3-1; l'alineació, una de les habituals. El sistema defensiu: en inicis de joc del rival des de la porteria, pressió a dalt per evitar que iniciï tocant, després replegament en el propi camp, control del joc aeri amb Timor, Richy i Migue, reducció d'espais a bandes, ajudes per crear superioritats i, sobretot, control de l'àrea. I el sistema ofensiu: molta possessió i elaboració per generar ocasions.

El control de l'àrea pròpia es va millorar. Becerra va haver d'intervenir dues o tres vegades amb encert durant el partit, és veritat, però la sensació era que no hi passaven coses rares, que no hi havia dubtes, que no hi havia tovesa, en aquesta zona. I tanmateix, encara es va concedir, una vegada més, un gol a pilota aturada. En una falta centrada, cinc minuts abans del final del matx. Això, ho repeteixo, et destrossa! En canvi, l'àrea rival encara és una assignatura pendent: el Girona controla la possessió -sobretot, però, només en camp propi-, domina l'amplitud del camp--això permet als jugadors associar-se per dins i per fora-, però la profunditat ahir va ser asimètrica -per la dreta, amb Ivan López i Carmona l'equip va ser profund però per l'esquerra, amb David Garcia i Jandro, molt més complicat... Pel que fa a l'arribada a l'àrea, l'equip només hi arriba amb un o dos jugadors, mai no veus que la trepitgin tres o quatre -i així és difícil el gol-.

El partit encara bo que es va poder empatar al final amb el gol de penal, fruit d'un out llarg a dins l'àrea. L'estratègia pot obrir camins necessaris...

Aquest equip que va justet necessita millorar a les dues àrees, necessita ser més eficient -tot li costa molt, amb l'esforç que fa, hauria d'aconseguir moltes més coses-, necessita l'estratègia i també necessita actitud i cor. Molta actitud i cor! I potser encara també caldrà una mica de sort!