É creieu-me que hauríeu de fer un recés important per solucionar els problemes de Montilivi, encara que només siguin els esportius... ". "É alguna solució per la defensa, que evités seguir encaixant gols a cada jornada i ser un dels conjunts més golejats del campionatÉ". "É fer-nos arribar algun davanter que ajudi en la difícil tasca de fer entrar la pilota a la porteria rival, cosa que darrerament també ens costa molt...". "É portar algun jugador del mig del camp capaç de donar el canvi de ritme que necessita l'equip, ja que fa moltes setmanes que el joc del conjunt és molt previsible i excessivament planer...". "...i si voleu portar una victòria per aquests primers partits de l'any, mai us ho podrem agrair prouÉ".
Potser no ho recorden, però els anteriors són fragments de la columna que un servidor va firmar el 18 de desembre de 2011, just després de guanyar el Nàstic per 3-2 i abans de l'aturada de la lliga, prèvia a la doble derrota fora de casa, contra el Còrdova i el Recreativo que va costar el càrrec a Raül Agné.
La carta es dirigia al Tió i als Reis Mags, per mirar si amb la unió de totes les forces superiors de la il·lusió infantil s'aconseguia trencar el malefici esportiu d'un any que estava essent i va ser molt llarg.
Aleshores encara no s'havia estrenat nou entrenador, cosa que només tardaria tres jornades a succeir, amb l'arribada d'un Uribe que va sumar un punt en els primers cinc partits. Per cert, en els dos primers un punt de sis possibles.
Enguany no sé si cal demanar tot això, encara que segurament faria falta, tot i que millor serà centrar-se en el davanter i el migcampista defensiu pels quals des d'ahir sabem que hi haurà al voltant de 120.000 euros per fer efectius els desitjos de la carta particular de l'afició gironina. La resta, fins arribar als 300.000 euros de l'anunciada ampliació de capital, seran per tapar els forats amb els jugadors de l'any passat (uns 80.000 euros) i per l'aval que des de fa mesos demana la LFP.
