Un punt i gràcies. Un punt agònic. Un empat que, qui sap, el dia de demà pot servir per mantenir la categoria però que ara és insuficient. El que va esgarrapar ahir el Girona contra el Ponferradina, tot just quan el partit moria i en una acció absurda i del tot infantil. Un veritable regal de Reis en forma de penal va permetre a Javi López estrenar-se a Montilivi amb una igualada que no amaga les carències del seu equip. Un conjunt que, tot i tenir més la pilota, es va mostrar insípid en atac, sense idees més enllà del mig del camp, i que va encaixar un gol al tram final que semblava condemnar-lo una setmana més a l'enèsima decepció de l'any. Una plantofada de Juanjo a Timor en l'última acció del matx va salvar els mobles per al Girona, que va poder puntuar gràcies a l'encert de Felipe Sanchón des dels onze metres quan ja ningú dels que havien aguantat a les graderies hi creia.
Perquè de motius per creure en aquest equip, els seguidors no en podien tenir gaires. És cert que el Girona va proposar més que el Ponferradina, un rival més preocupat per defensar que no pas per atacar. És veritat que, sobretot al segon temps, la pilota va ser per als de Javi López i que no hi havia discussió a l'hora de triar l'encarregat de portar la batuta. Però també és del tot innegable que el Girona d'ahir va calcar al d'abans d'ahir; aquell Girona de Ricardo Rodríguez, el mateix que no se'n sortia a casa, al que li costava Déu i ajut crear perill i el que patia per fer un gol. El revulsiu que es va vendre en el seu dia des del club, com a mínim ahir, i per extensió el dia del Mallorca, no es va veure per enlloc. De ganes, no en van faltar. I de ben situats, els jugadors ho estaven prou. Fins aquí, cap mena de discussió. Però més enllà d'això, a l'equip se'l va veure, una setmana més, força insípid, lent i sense gaires idees de tres quarts cap endavant.
Bona culpa la tenien les baixes de Chando i Bordas, el que afeblia en gran mesura el joc d'atac dels blanc-i-vermells. Javi López, en la seva estrena a casa, va decidir situar Felipe Sanchón com a referència ofensiva, col·locar Adrià Carmona i Jandro a les bandes i deixar Eloi Amagat a la mitjapunta. Davant una defensa exageradament poblada com ho va ser la del Ponferradina, el Girona va haver de fer mans i mànigues trobar un forat. I molt més, crear perill. Sense fer res de l'altre món, a l'altra àrea, els del Bierzo van ser els primers a avisar. En una acció a pilota aturada, Isaac Becerra, com sempre, va salvar els seus amb una mà miraculosa davant el bon cop de cap d'Acorán. Els mateixos protagonistes van tornar a citar-se una desena de minuts més tard, quan el migcampista blanc-i-blau va etzibar un fort xut des de la distància que, de nou, va trobar les mans del porter badaloní. En va tenir prou amb dues accions l'equip de Claudio Barragán per posar nerviosa la parròquia local, que veia com el seu equip no se'n sortia.
Va ser als 21 minuts quan, una bona connexió entre Iván López i Felipe Sanchón va deixar el davanter dins l'àrea, per cedir una pilota franca a Timor, el xut del qual va topar amb un defensa quan ho tenia tot de cara per marcar. La jugada va morir en un servei de cantonada, llançament en el qual Adrià Carmona va obligar Roberto Santamaría a treure els punys. Era la primera de les dues accions d'atac amb cara i ulls en tot el partit del Girona, que no va tornar a inquietar la porteria visitant amb cert perill fins a la segona meitat. En aquella ocasió va ser Jandro, més apagat quan juga a la banda que no pas quan ho fa a la mitjapunta. L'asturià va collir una pilota i va enviar un xut creuat que Santamaría, molt encertat, va desviar amb una excel·lent intervenció. Uns minuts abans, però, el gol hauria pogut caure per al bàndol visitant. De nou, Becerra va haver d'aparèixer. En una jugada a tres bandes, Rueda va empalmar un xut sec i ras que el porter va blocar just al damunt de la línia, davant les protestes dels jugadors del Ponferradina, que reclamaven el gol. El control cada cop era més per als gironins, que tot i l'entrada de Jofre i Juanlu seguien encallats més enllà del mig del camp. De patiment, no n'hi havia pràcticament, però tampoc es creava perill. Van ser els visitants els que, cap al tram final, van decidir anar a buscar el partit. Els canvis de Claudio Barragán van estirar les línies i Yuri, al 83, va estar a pocs centímetres de rematar una pilota que va passejar-se dins l'àrea petita. Dos minuts més tard, quan tothom donava per fet l'empat a res, els pocs aficionats que encara eren a Montilivi van quedar-se glaçats. En una acció a pilota aturada mal defensada, Alberto Aguilar va avançar-se als centrals blanc-i-vermells i, mentre alguns reclamaven fora de joc, el defensa va connectar un bon cop de cap que va colar-se al fons de la porteria d'un venut Becerra.
El 0-1, al llindar del temps afegit, havia acabat per desesperar a l'afició, que va començar a desfilar en massa; alguns a maleir-ho tot a casa i d'altres a gaudir de la cavalcada. Els Reis Mags, però, van decidir passar abans per Montilivi i van oferir un regal d'or al Girona quan al minut 93, en una pilota bombejada a l'àrea després d'un servei des de la banda, Juanjo va cometre un absurd penal sobre Timor. Emmig de les protestes, Felipe Sanchón va fer l'empat. Un autèntic regal.
