A
ra que la manca de gol a Girona està més que mai en boca de tothom, sobretot des que el mercat d'hivern ha obert les portes i el club ha reconegut obertament que hi cerca un davanter, resulta curiós fer una ullada una categoria per sota i veure com Jito Silvestre, un vell conegut a Montilivi, no s'atura d'engreixar les seves xifres. Des que l'estiu del 2009 va abandonar Girona per buscar-se la vida, el català ha vestit la samarreta de fins a quatre clubs. I sempre, sense excepció, hi ha deixat un bon record en forma del que millor sap fer: marcar gols. Enguany, al Sestao, Jito no només veu porteria, sinó que va camí de polvoritzar tots els seus registres. Els seus 18 gols, 10 d'ells des del punt de penal, han ajudat el seu equip ha navegar per la zona tranquil·la de la classificació, sense perdre de vista el play-off d'ascens, que es troba a només tres punts.
Jito va començar l'any de la mateixa manera de com el va acabar: veient porteria. No ho ha deixat de fer des que a l'estiu va vestir-se amb la samarreta del Sestao. Suma 18 gols, força més que els 5 de tot l'any passat amb l'Eibar (5) o dels 1o i 12 que en les anteriors campanyes va signar jugant a l'Alabès. Tot just es troba a l'equador del curs i té marge de sobres per atrapar les 23 dianes que la temporada 2009/2010 va anotar amb la Cultural Lleonesa. Tot i això, Jito no es marca cap objectiu, ni tampoc està decidit a trencar rècords. "No m'he marcat cap xifra", reconeixia ahir a Diari de Girona, admetent també que es troba d'allò més "content" per mantenir la punteria afinada als 33 anys (en farà 34 el proper mes de març). "Em sento satisfet de la meva feina, però tot plegat és gràcies a l'esforç i a la tasca de tots els meus companys. Espero continuar amb aquesta ratxa en les properes jornades perquè m'agrada donar un cop de mà a l'equip. Però no em marco cap objectiu ni em poso un sostre", va confessar.
