Javi López · Entrenador del Girona FC

«Estem en una situació massa delicada com per deixar escapar cap jugador»

Javi López va fitxar pel Girona amb la intenció de salvar l'equip. I està convençut que pot aconseguir-ho. Entrenador de vocació i tot un "malalt" del futbol, com ell mateix declara, el barceloní creu que la permanència és a l'abast, però que perquè això sigui possible l'equip ha de fer una segona volta millor que la primera, encertar en els fitxatges d'hivern i, sobretot, no deixar escapar cap dels jugadors que ara hi ha en plantilla.

17.01.2014 | 07:21
«Estem en una situació massa delicada com per deixar escapar cap jugador»
«Estem en una situació massa delicada com per deixar escapar cap jugador»

Fill del barri del Clot de Barcelona, el futbol va dur Javi López a deixar la seva ciutat natal als 19 anys. Després d'una carrera com a central (Vila-real, Mèrida, Ieclà, Gandia...), va canviar els terrenys de joc per les banquetes. Apassionat i malalt del futbol, ara fa un mes que va deixar Benicàssim, on té fixada la residència, per intentar salvar el Girona del descens. Està convençut que ho aconseguirà, però reconeix que li serà més fàcil si el club encerta en els fitxatges d'hivern.

Va parlar de "brots verds" just després d'empatar a Riazor. Una expressió, si més no, significativa. Com ho trasllada a l'hora de valorar l'estat d'ànim del vestidor?

En admetre que existeix una clara millora. De mica en mica, des que vaig arribar, s'han anat fent passets per aproximar-nos tots plegats a la idea de joc que tinc. El vestidor l'he vist sempre bé. Em refereixo què és un grup de jugadors responsables, implicats i predisposats a sortir d'aquesta mala situació. Són futbolistes que s'estimen el club i que, a poc a poc, milloren el seu estat d'ànim. L'empat de l'altre dia hi ha ajudat, però no només això.

Els ànims milloren tot just quan l'equip està més lluny que mai (tres punts) de la salvació. Quines coses...

Sí, és del tot cert. Però des que vaig arribar que l'equip ha patit una evolució favorable. A Mallorca, ben poc podia fer per canviar coses; no hi havia temps. Ha estat passada l'aturada del Nadal quan hem evolucionat, independentment de no haver fet resultats gaire bons: una derrota i dos empats. Comencen a veure's coses de mèrit, com va passar a la Corunya, contra un rival de molta entitat. Ara hem de veure si som capaços de mantenir aquesta bona ratxa i ser regulars. Tampoc ens ha ajudat el calendari, però al cap i a la fi, hem de jugar contra tots. I competirem contra qui sigui, n'estic convençut.

Com s'explica que un equip que la temporada anterior va quedar-se a les portes de pujar a Primera Divisió, ho estigui passant ara tan malament?

En el món del futbol poden passar coses com aquestes. L'any passat, el Girona va lluitar per un objectiu que, de ben segur, era ben diferent al que tenia marcat de bon començament. El bon treball i el fet d'encadenar diverses virtuts setmana rere setmana el va portar tan amunt. Per què ara la temporada no és tan bona? Per molts motius. El principal és que la columna vertebral d'aquell equip ja no hi és. Gent qualificada, de nivell, ha canviat d'equip. I això repercuteix. Els diners, en definitiva, manen. Els futbolistes acaben marxant on hi ha les millors ofertes.

Doncs sense aquesta columna vertebral, aquest Girona va sumar 10 dels primers 15 punts d'aquesta lliga. Entra en els seus plans encetar així la segona volta?

No em poso cap meta, sinó que l'equip competeixi en cada partit i que sigui capaç de fer mal al rival. Sigui quin sigui. Si competim i defensem a mort la nostra idea, aconseguirem el nostre objectiu.

Des que va arribar que no ha deixat de repetir que aquesta és una de les lligues de Segona A més igualada que recorda. Això encarirà la permanència?

Pot ser. Els números així ho diuen. Però hi haurà bufetades a la segona volta, això segur. Per sensacions, sembla que la permanència serà més cara, però pot passar de tot, com ara que als equips de la part baixa els costi més sumar.

La calcula en 50 punts?

Més o menys, perquè la salvació, sempre, ha estat allà. Punt amunt o punt avall. No la veig en 55, per exemple.

Doncs, si hi haurà tantes plantofades com preveu, caldrà que el Girona s'hi posi de valent a partir d'ara, no?

Sí, és clar. Ho hem de fer millor que no pas a la primera volta, no hi ha un altre camí. Això, però, vol dir fer dos o tres punts més. Què significa? Doncs una victòria més, al cap i a la fi. És a l'abast.

Vostè que veu el vestidor cada dia, creu que als jugadors els comença a pesar el portar vuit jornades sense guanyar?

No ho veig així. Per a mi, en el futbol no existeix el passat. Sí que existeix, perquè és el que et porta a sumar més o menys punts, però no entra dins la meva manera de plantejar les coses. Penso en el present. I ens hem de centrar en això: en cada partit, cada entrenament. No veig a la gent abatuda, sinó amb l'ànim de treballar, competir i gua?nyar. Quan ens arribarà la victòria? No ho sé, però els jugadors estan convençuts de tirar això endavant. I no només ells; jo també.

Qui s'hi juga més aquesta temporada: el Girona o Javi López?

Fredament, jo sóc un treballador del Girona i el club és el tot. Per tant, el Girona és més important que no pas Javi López i s'ha de respectar al màxim l'entitat. Em preocupo poc per les meves coses. No sé si això deu ser una virtut o un defecte. Vull que el Girona estigui la temporada vinent a la Segona Divisió A.  Després, una cosa repercutirà en l'altra. Si jo m'hi jugo? És clar. Sempre.

Abans em comentava que aquest estiu el Girona ha perdut diversos jugadors importants. Un dels pilars de l'any passat, Chus Herrero, encara continua, però les lesions l'han deixat pràcticament sense jugar. Creu que podrà acabar comptant gaire amb ell?

El dia de la meva presentació vaig deixar ben clar que em centro en els jugadors que tinc disponibles. Chus Herrero ara no hi és, però quan el tingui de nou n'estaré encantat. Sense anar més lluny, avui (ahir) Felipe se'ns ha lesionat. En un primer moment ho he maleït tot, però en un tres i no res, he pensat a com solucionar-ho. Quan ell torni, estaré encantat. Quan ho faci Chus, també. O Juanlu, que ara no el tenim. Ens hem de centrar en el que tenim.

Ara que me l'anomena... Quan tornarà Juanlu?

Esperem que sigui amb nosaltres la setmana vinent. Ha viscut unes setmanes molt complicades i, tot i que algú podria pensar que ja el podríem tenir aquí, crec que, com a persona, se l'ha de respectar i ajudar. Ens ha donat els seus motius i hem entès que el millor era que passés fora uns dies més.

Carles Mas i Pere Pons, dos jugadors formats a casa, van tenir força protagonisme al primer tam de lliga. Amb el pas de les jornades, han desaparegut del mapa. Ho tenen més difícil per jugar que no pas d'altres?

Ells dos, com la resta, són jugadors de la primera plantilla. No sé si, a la llarga, tindran més o menys influència en l'equip. Això ho dirà el seu rendiment i les circumstàncies. Són dos nanos extraordinaris que estan treballant molt bé, però a l'hora de fer l'equip, de triar la convocatòria, es mira tot plegat. Sé que ells dos es poden fer moltes preguntes, com també se'n deu fer la premsa o l'afició. No hi ha res més que decisions estrictament esportives i els ha tocat quedar-se fora. No perquè siguin joves, ni perquè siguin de la casa. Quan se'm conegui més, la gent veurà que prenc les decisions independentment de la persona i el seu estatus dins l'equip.

Parlem d'Albert Quintanas. Després del seu càstig (multat per haver sigut detingut la nit de Cap d'Any), creu que es tornarà a entrenar amb el primer equip?

Sí. Les situacions mai són irreversibles. Seria un tirà si no el deixés tornar per un error que qualsevol pot cometre. És cert, també, que hi ha actituds que s'han de castigar, encara que no m'agrada gaire dir aquesta paraula. En joc hi ha la imatge de tot un club i ell ha de donar exemple. Li vaig dir, en el seu dia, que m'agradaria fer-li una abraçada; segurament al seu pare també, però estic convençut que el va esbroncar per tot plegat.

Que es busquens reforços, això és inevitable. El famós davanter, sigui un o dos, que ha d'arribar, el tria vostè, ho fa l'Oriol Alsina?

Indubtablement, decisions com aquestes han de ser fruit d'un consens. No hi ha volta de full. No té cap mena de futur si jo vull un jugador i el director esportiu en vol un altre.

Sigui un, dos o tres els fitxatges d'hivern, en farà prou el Girona per salvar-se?

S'ha de millorar el que es cregui necessari, independentment del n ombe d'incorporacions que es vulguin fer. Només tenim un davanter pur i és evident que necessitem competència en aquesta demarcació. Això és el que intentarem aconseguir. Si ho fem, la plantilla farà un salt de qualitat evident.

És bona la seva relació amb Oriol Alsina?

Molt bona. Treballar amb ell és fàcil i m'hi sento prou còmode.

No em negarà que és un xic peculiar que el director esportiu d'un club sigui entrenador d'un altre. S'hi havia trobat mai?

No, no... Però són decisions que un tria en un moment determinat. Ell, al Girona, està fent la seva feina perfectament. Si la pot compatibilitzar amb un altre càrrec, perfecte. Jo puc dir que a Montilivi s'hi està tot el dia.

Ell, vostè... Són dues de les nombroses cares noves que han aparegut últimament al club. Creu que tants canvis al seu voltant poden afectar l'equip?

L'estabilitat sempre és bona, però a vegades els canvis són inevitables. Si aquests es fan per millorar, perfecte. Veurem si, amb el pas del temps, és així. Tampoc puc opinar gaire perquè fa només un mes que sóc a Girona. Haurem d'esperar esdeveniments...

Em parlava abans de possibles incorporacions, però no hem abordat si hi ha alguna possibilitat de patir alguna baixa. Creu que algú marxarà aquest mes de gener?

No! No tinc cap mena de pensament que això passi, perquè els necessitem a tots. A tots.

I si el club li ho planteja...

Si se'm planteja la possibilitat i se'm demana l'opinió, els diré que no vull perdre cap jugador. Ara bé: si se m'imposa i se'm diu que no hi ha marxa enrere, llavors no hi tinc res a dir. Però crec que donar alguna baixa no és la idea del club i molt menys la meva. Estem en una situació massa delicada com per deixar marxar jugadors.

Dissabte, a Vitòria, els espera un partit important. Potser també un xic especial, tenint en compte que vostè va entrenar l'Alabès. Com encara aquest retorn?

Amb normalitat. És una setmana més de treball, sincerament. Ara bé, he de dir que l'Alabès és un club al qual, tot i estar-hi molt poc temps, li tinc molta estima i respecte. Sempre m'agrada tornar a llocs com aquests. Una cosa és això i l'altra és que, esportivament, tenim la il·lusió d'anar-hi a guanyar.

Hi ha molt a guanyar, però sobretot molt a perdre. És aquest el gran perill?

Els dos equips tenim un partit complicat, que ningú ho oblidi. Però és una jornada més; encara en queden moltes. S'han d'aprofitar totes les oportunitats, és innegable, però passi el que passi no serà decisiu per al desenllaç de la Lliga.

Girona FC

Una estrena gairebé perfecta
Una estrena gairebé perfecta

Una estrena gairebé perfecta

El Girona té contra les cordes l'Atlètic però veu com Giménez, a 6 minuts del final, empata un...

«És un honor entrar a la història»

«És un honor entrar a la història»

Stuani es converteix en el primer golejador del Girona a Primera i es mostra «orgullós» que el seu...

Tots els punts són importants

Tots els punts són importants

Partit quasi perfecte del Girona, debut de molt nivell i sensacions molt positives les que va...

«Jugant així tenim moltes opcions de lluitar aquesta temporada»

«Jugant així tenim moltes opcions de lluitar aquesta temporada»

?Pablo Machín marxa «una mica dolgut» pel resultat però «satisfet» per la imatge del Girona en...

Enllaços recomanats: Premis cinema