Diuen que la vida és allò que ens passa en el dia a dia, mentre esperem que es facin realitat els nostres somnis. Els somnis solen ser dolços, la vida a vegades, molt dura.

Com en el cas del Girona FC, que aquesta setmana ja somiava tenir algun reforç i el que li ha passat és que va perdre Felipe per jugar a Mendizorrotza. O que la setmana que ve, que sí podrà disposar ja del primer fitxatge del mercat d'hivern, el que li passarà és que es quedarà sense doble pivot per les baixes de Matamala i David Timor.

La vida, també és veritat, a vegades no et mata de cop, ho fa a pessics. Que és la sensació que en queda després de veure un cop més, la ineficàfia ofensiva de l'equip. Ahir contra un rival amb una imatge molt pobra, els gironins varen tornar a quedar retratats. I ja són nou jornades sense guanyar. Si ho prefereixen 5 punts sumats dels darrers 27 disputats, Si ho volen amb recorregut més curt: 3 de 12 amb Javi López a la banqueta. També és veritat que el 2014, el nou ?tècnic encara no coneix la derrota.

Ahir es va sortir del camp de l'Alabès amb la sensació que el punt a camp contrari és positiu i sobretot que és un premi afegit tenir el goal-average a favor amb els bascos. Si realment ens hem de refiar d'això al final de la lliga, no hi ha dubte que vénen unes setmanes i uns mesos molt durs. Durs com la vida mateixa.