Fa dues temporades dirigia l'Arbúcies a Tercera Catalana; el curs passat va integrar-se al cos tècnic del Llagostera, i la present campanya la va començar com a primer entrenador del Palamós i l'acabarà com a segon de Javi López al Girona, en la seva primera experiència en el futbol professional. Jordi Guerrero vol aprofitar l'oportunitat i està convençut que salvaran l'equip del descens.

Com es passa en menys d'un any de ser l'scouting del Llagostera a segon entrenador d'un club de la LFP?

Les coses m'han passat molt de pressa, darrerament. Sempre ho somies això d'arribar al futbol professional, però malgrat treballar per arribar-hi mai penses que l'oportunitat et pot acabar arribant. Tot passa per fer bé la feina que esperen de tu i tenir la sort, per exemple, que l'Oriol Alsina vingui aquí i pensi que jo puc aportar coses positives al Girona.

O sigui que no havia perdut l'esperança d'agafar-se al tren del futbol professional però tampoc havia trobat la manera de pujar-hi.

Tothom qui es treu el carnet d'entrenador nacional somia això. Però després és molt complicat aconseguir-ho. Jo tinc dos bons amics meus al Bayern de Munic, en Carles (Planxart) i en Domènec (Torrent) i veus com la sort, estar al lloc adequat en el moment adequat, també és un factor important. Quan em van dir de venir al Girona no m'ho vaig pensar. Vaig dir que sí, sense saber què em dirien a la feina, havent fet només una trucada a la meva dona.

Planxart, Torrent, o per exemple Rubi la temporada passada al Girona. Exemples de tècnics solvents, crescuts des de baix, que han sabut fer el salt a l'elit.

Jo penso que entrenadors que avui són a dalt de tot no hi haurien de ser, i que, en canvi, tècnics de Preferent o Primera Catalana podrien ser perfectament a dalt. Al final, el futbol és futbol. Jo veig que els jugadors professionals en saben molt, però entre cometes, les errades són les mateixes que fan els de baix, salvant les distàncies tècniques que hi ha entre uns i altres.

Li sap greu que algú es pensi que és el segon de Javi López per la seva amistat amb Alsina?

No em preocupa, m'és igual. Sé que hi ha gent que ho pensa i ho diu. Però li haig de dir que som amics entre cometes. Vam jugar junts un any a l'Arbúcies a Preferent, però després vam perdre la relació. Per casualitats de la vida, a finals de la temporada 2011/12, mentre jo entrenava l'Arbúcies a Tercera Catalana, em va cridar per si li podia fer l'anàlisi del partit del Llagostera contra l'Hospitalet, i jo no ho havia fet mai! Li va agradar la meva feina i vaig continuar fent-la tota la temporada següent, ja com a membre del cos tècnic, i amb una relació estreta amb ell, en Lluís Carrillo i el preparador físic Xevi Coll. A Palamós, l'estiu passat, m'hi va posar perquè pensava que ho podria fer bé, però quan va marxar jo em vaig quedar. Si hagués estat supeditat a ell també me n'hauria anat. Que hi ha gent que es pensa que estic endollat? M'és igual. Tots sabem què representa avui l'Oriol al futbol gironí.

Què representa?

És l'èxit. El que ha fet a Llagostera no té nom. I ara ha vingut aquí a Girona per fer també un projecte fort.

El que ha fet a Llagostera és extrapolable al futbol professional?

No ho sé. Ara es veurà. Si ho ha fet a Llagostera, per què no pot repetir-ho a Girona?

Futbol és futbol, però què hi ha de diferent entre un vestidor de Tercera i un de professional?

Bàsicament els jugadors. Són professionals, viuen per això i estan concentrats només en el futbol. I la qualitat dels futbolistes, el nivell tècnic és incomparable. També canvia com es porten les coses des del club. Pensi que un jugador de Tercera té la seva feina. Tu pots haver preparat un dia un entrenament de força i et pots trobar que arribi l'hora de la sessió i que algú et digui que ha estat vuit hores carregant rajols i que no pot més.

Canvien els futbolistes, però la seva feina és la mateixa?

A Tercera feia un treball general, en canvi, ara, al Girona, haig d'anar al detall. Ara m'estic posant al dia. Coneixia la Segona B i la Tercera, i ara haig de fer el mateix amb la Segona A. Haig de saber els gestos que fan els jugadors rivals, per on van coixos, si algun ha estat de baixa o tocat, amb quin ritme arribaran al partit. A Tercera no ho saps tot això! Saps si està convocat o no, i prou, però no què ha fet durant la setmana. A Segona, si juga un central o un altre és diferent, pot ser un detall transcendental. És com una feina de cirurgià. Aquesta feina de scouting ?t'ajuda a trobar detalls com el gol de Matamala dissabte a Vitòria. Es tractava de fer un bloqueig al segon pal intentant que el jugador quedés sol i així va arribar el gol.

Quantes hores es passa mirant vídeos a la setmana?

Buff!, no ho sé. He multiplicat per molt les moltes que ja m'hi passava. La meva feina és aquesta. Miro quatre o cinc partits a la setmana, però també els del Girona per analitzar què hem fet. Després si puc anar a veure algun dia el Barça hi vaig, entre setmana, i per televisió segueixo partits internacionals. El Bayern, per allò dels amics que hi tinc...

Ja ha anat a Alemanya a visitar Planxart i Torrent?

No, encara no. Tenia previst fer-ho ara al febrer perquè m'ho podia combinar amb la lliga de Tercera i el Palamós, però haurem de buscar un altre moment. Hi ha anat la meva família, però jo no. Estan molt contents. Expliquen que al Bayern són, fins i tot, més professionals que al Barça. Que allà es té cura del més mínim, mínim detall.

Tornant a la seva feina al Girona, a banda d'analitzar el rival, què més fa el segon entrenador?

Al míster li agrada dirigir l'entrenament de ben a prop i jo, sovint, tinc l'encàrrec d'observar. Després, quan acaba la sessió, comentem les coses. Avui, per exemple, he estat seguint la defensa. A l'hora del partit, em toca llegir-lo i analitzar-lo, i que quan el tècnic em pregunti com ho veig o sobre fer un o un altre canvi, li pugui donar una resposta.

S'entén bé amb Javi López?

Sí, estic aprenent molt amb ell. Es nota que és un entrenador professional que sap perfectament què vol del seu equip i com aconseguir-ho. No sé què pensa ell. Jo li vaig dir que estava obert a tot. Mai havia fet de segon. Veig com ell treballa i m'estic adaptant al que ell vol. Encara vaig a remolc, però a poc a poc vaig aportant tot el que puc. És exigent, però això va bé.

Com va trobar el vestidor? Déu n'hi do la papereta d'arribar a l'equip i caure en descens...

La relació amb el vestidor és una de les coses que em sobta més. En categories baixes ets un més. Jo a Tercera era l'entrenador, però molt sovint era al vestidor. A Segona A hi ha més distància. Però dit això, i tenint en compte que el partit de Mallorca va ser circumstancial perquè tot just feia un parell de dies que havíem arribat, a partir d'allà l'equip ha anat evolucionat millor i ells es troben més compactes. Parles amb alguns jugadors i veus que ells mateixos se n'adonen. Només necessitem guanyar partits, però això és el més difícil. Si dissabte guanyem l'Eibar tot el que haurem fet serà bo. Si perdem, però, tornaran els dubtes.

A què ha renunciat per agafar-se al repte del futbol professional que li ha ofert el Girona?

A la feina, agafant una excedència, i a la meva família. Fins ara ja tenia els caps de setmana hipotecats amb el Palamós, doncs imagini's en aquesta nova situació. Jo a Tercera em feia d'autoscouting i a banda del nostre partit, també anava a veure el del proper rival. Ara puc estar fora el cap de setmana sencer. Una altra cosa és el tema econòmic. No vaig negociar res. Vaig dir que sí sense saber què em pagaríen i potser seria un aspecte que es podria millorar. Ja en parlarem si la cosa va bé i ens quedem la temporada que ve. Quan em van fer l'oferta, vaig trucar a la meva dona, em va dir que si ho volia agafar ho agafés, i així ho vaig fer. Jo vaig anar 45 dies a Castelló per treure'm el carnet Nacional esperant una oportunitat com aquesta. Ara el tema econòmic no em preocupa. Tinc excedència a l'escola fins al setembre. Si no va bé, tornaré a fer classe, i si va bé, ja negociarem per uns números més decents...

El final de temporada ideal per a Jordi Guerrero seria...

La permanència del Girona i veure el Llagostera i el Palamós jugant el play-off. Jo sóc gironí i em sento molt vinculat a la casa. Vaig estar tres anys entrenant el juvenil B, amb el qual vaig estar a Preferent i vaig pujar a Lliga Nacional. Nosaltres hem de fer el possible per mantenir el patrimoni de la LFP.