I ja en van 10. Una desena de partits sense guanyar. Lluny queda aquell 10 de novembre del 2013, dia en el que el Girona va emportar-se els tres punts del camp del Mirandés (1-2), l'última victòria que es recorda. Dos mesos i mig després, l'equip encara no sap el que és apuntar-se una victòria. Emmig, deu jornades sense alegries; derrotes i alguns empats, però els tres punts mai s'han quedat al sac. Tot plegat, serveix per igualar la millor ratxa dels gironins des que van retornar a la Segona Divisió A l'estiu del 2008.

Una dinàmica que es remunta, precisament, aquella temporada del retorn, amb Raül Agné a la banqueta. Des de la jornada 22 fins la 31, el Girona va ser incapaç de guanyar. Un total de 8 empats (contra Celta, Alacant, Albacete, Salamanca, Còrdova, Rayo, Llevant i Las Palmas) i 2 derrotes (Reial Societat i Saragossa) il·lustren una ratxa que, un cop passada, tothom va desitjar que trigués molt de temps en repetir-se. Uns anys després, els blanc-i-vermells l'han calcat. Són 10 els caps de setmana consecutius que l'equip porta sense apuntar-se la victòria: 6 empats (Tenerife, Recreativo, Ponferradina, Deportivo de la Corunya, Alabès i EibarI i 4 derrotes (Barça B, Saragossa, Reial Madrid Castella i Mallorca). Diumenge vinent, contra el Numància a Los Pajaritos, els de Javi López tindran l'oportunitat de trencar aquests guarismes.

I també per millorar una classificació que ahir va empitjorar, sobretot perquè l'Alabès, un dels rivals directes en la lluita per la permanència, va guanyar. El Girona és ara penúltim, amb 25 punts, a dos de la salvació que marca el Mirandés.