La Lliga de Futbol Professional (LFP) aplica des de fa un parell de temporades un exhaustiu control econòmic als seus clubs per intentar posar ordre a les caòtiques finances que molts d'ells han dut des de l'època de les vaques grasses. Això es tradueix de diverses formes, però una de les que acaba tenint més rellevància és l'anomenat límit salarial. Cada equip sap a l'estiu, en funció dels seus comptes, quants diners es pot gastar en la confecció de la plantilla i quan supera aquesta xifra, no pot inscriure més jugadors. L'any passat el Girona disposava d'un marge aproximat de 2,5 milions que es va polir abans de finals d'agost i això li va impedir fitxar el davanter que reclamava Ricardo Rodríguez. Aquest any la LFP ha rebaixat considerablement el marge de maniobra fins els 1,8 milions, però a Montilivi confien poder-lo ampliar fins els 2,3.
El Girona ultima aquests dies un informe que farà arribar en breu a la patronal sobre la seva situació financera i confia poder pujar el seu límit salarial. El club es troba en concurs de creditors des de fa mesos i no preveu sortir-ne, almenys, fins a finals d'any, però tot i això defensa en aquest estudi que disposa de prou solvència per ampliar el crèdit. Si la LFP acaba donant-hi el vist-i-plau la xifra que el club podrà dedicar a la plantilla serà semblant a la de la temporada passada i s'acostaria a la de molts clubs de classe mitjana-baixa de la categoria. El Lugo, per exemple, podrà gastar uns 2'8 milions. Qui més marge econòmic tindrà per fer la plantilla és el Betis, que podrà afrontar una inversió de 10.000.000 d'euros. com ho demostren les arribades de Mata i Granell.
La LFP també fixa un sou mínim per a cada jugador que competeixi a la Lliga Adelante de 60.000 euros, la qual cosa vol dir que el Girona no pot oferir gaire més d'aquesta quantitat a les seves possibles incorporacions. Almenys de moment.
El Girona havia arribat a tenir un pressupost superior als set milions d'euros la temporada 2010/11, la primera amb Josep Delgado com a màxim accionista. Aquest any ja vindrà just que es pugui arribar als 3,5. Els drets televisius i l'espònsor principal, els abonaments i la publicitat són les principals fonts d'ingressos per al club de Montilivi.
