Si m'ho permeten, jo puc tenir amistat amb el meu veí, el company d'universitat, el cunyat o la persona que s'ha anat al llit amb la meva exparella. Si ells volen, Francesc Rebled i Isabel Tarragó poden ser amics -i socis d'una mateixa empresa-, o Jordi Guerrero i Oriol Alsina poden tenir una relació personal. Els clubs estan per sobre les persones i els fets són els que són. L'ús de Montilivi va ser el primer problema i ara ho és la duplicitat d'ofertes a possibles fitxatges o renovacions. El Girona i el Llagostera no poden ser amics. A partir del mes d'agost competiran en la mateixa categoria amb un mateix objectiu: la permanència a Segona A.
En dues ocasions, es disputaran els sis punts que podran ser vitals per a un o altre club. Abans que la pilota comenci a rodar, el que han de fer blanc-i-vermells i blaugranes és mirar pels seus interessos i fer els seus equips. Quique Cárcel n'ha de fer un i Oriol Alsina un altre. El futbol gironí no disposa d'una gran massa social (només cal veure les graderies buides de Montilivi i les que hi haurà al Nou Estadi). El repte és que ambdós clubs no siguin amics ni enemics, sinó rivals dignes. I, si no és somiar molt, que hi hagi una rivalitat sana.
