És, sense dubtar-ho, el jugador amb més cartell del Girona. Isaac Becerra (Badalona, 1988), suplent de Dani Mallo en la temporada en què es va fregar l'històric ascens a Primera, va explotar el curs passat. Titular indiscutible (només es va perdre un partit, a Sabadell, i bona part d'un altre, davant el Còrdova, en què va caure lesionat per una forta trompada), el porter va ser un dels artífexs de l'heroïca permanència dels blanc-i-vermells. Les seves intervencions, bona part d'elles salvadores, l'han convertit en un dels membres de la plantilla que més presència tenen en l'aparador futbolístic d'aquest estiu. Té contracte en vigor, una clàusula que ronda els 400.000 euros i el seu nom és a l'agenda d'algun equip. Un d'ells és el Rayo Vallecano, de Primera. El Girona ha reconegut obertament que compta amb Becerra, però no nega que si li arriba alguna oferta interessant, no s'ho pensaria dues vegades abans d'omplir-se les butxaques. El jugador, de la seva banda, no vol ni sentir a parlar de tot això. Després d'encetar la pretemporada, admet que el més important per a ell, a dia d'avui, és treballar al màxim, guanyar-se la titularitat de nou i intentar mantenir, o si pot ser, millorar, el rendiment de l'últim curs.

Fa ben pocs dies que les vacances d'estiu han arribat a la fi. Quines són les seves sensacions a l'inici d'una nova pretemporada a Girona?

De moment tinc molt bones sensacions. Com és normal a aquestes altures, tots plegats estem una mica cansats. És el que toca. Però veig el grup la mar de bé, molt centrat a fer bé la seva feina i amb moltíssimes ganes de fer un bon any.

Després de tot el que es va patir l'última temporada, té ganes de viure un any tranquil a Montilivi?

Sí, sense cap mena de dubte. El millor que ens pot passar durant aquesta temporada és poder-la viure amb la calma i tranquil·litat que no vam tenir en el darrer curs. Ens vam salvar en el darrer partit i això crema molt. Volem que la història no es repeteixi i la intenció és aconseguir l'objectiu principal, que no és cap altre que la permanència, el més aviat possible. Després, quan tots plegats estiguem més tranquils, ja podrem posar-nos a pensar en d'altres fites més ambicioses.

Com sol passar per aquestes dates, hi ha hagut un bon grapat de companys seus que han abandonat el club i, en canvi, sembla que costa una mica fitxar. El pa de cada pretemporada, no?

Sí, sí. Les coses s'han de fer ben fetes i totes al seu temps. És el millor si a la llarga es volen aconseguir els resultats esperats, que no pas anar per feina i fer-ho tot a corre cuita. Crec, pel que veig, que les coses aquest estiu s'estan fent bé. S'ha de tenir molta paciència i ningú del club s'ha de tornar boig. Hi ha temps per fitxar, encara queda més d'un mes perquè comenci la lliga.

Si no passa res de l'altre món, vostè continuarà una temporada més al Girona i tindrà de nou Jorge Palatsí com a company de porteria. Millor?

Sí, millor. I molt més quan, com és el cas, tots dos porters tenen una excel·lent relació. Això és el que ens passa a nosaltres: ens portem bé, a dins i fora del camp, independentment que un sigui titular i l'altre no. Trobo que aquest és un factor molt important i que ens ajuda a tots dos a tenir més dinamisme, més ganes de treballar.

Suposo que vostè preferirà ser correcte i tirar de tòpics, però creu que torna a començar de zero pel que a la competència amb Palatsí es refereix?

Home... Cada estiu, abans de començar la lliga, tothom parteix de zero. Això és així. L'any passat em van anar molt bé les coses, però també pot ser que ara no em surti res. Qui sap. Això mai es pot saber i tot depèn del criteri de l'entrenador. En el nostre cas, tots dos porters treballem per ser titulars i per començar la temporada sota pals. Pablo Machín té l'última paraula en aquest aspecte.

En les últimes setmanes, el seu nom ha sortit en més d'una ocasió. Vostè té contracte, però el club ha admès, per part del president i la direcció esportiva, que si arriba una oferta, s'estudiarien vendre'l a un altre club. Com ho veu tot plegat?

Sincerament, no penso en això. Si finalment ha de passar alguna cosa, no depèn de mi, sinó del Girona i també del meu representant. Intento mantenir-me al marge de tot plegat. Jo només en centro en el dia a dia, en els entrenaments i en intentar competir bé. Si finalment ha de passar alguna cosa, doncs passarà.

Per tant, de moment vostè se'n renta les mans i ho deixa tot a càrrec del seu agent, no?

Sí, això mateix. A mi que em deixin treballar en pau. M'agrada estar tranquil i això és el que intento. El que he de fer és pensar en el Girona i ajudar-lo, ja sigui des de dins o des de fora.

El club i també Pablo Machín han reconegut que confien en vostè i que hi compten per aquesta temporada. Però tampoc han negat que, si ve una proposta que els fa patxoca, el vendran. Com s'ho pren?

Per a mi, que se'm valori d'aquesta manera, és un afalac. Per part del Girona i també perquè els clubs mostrin interès a fitxar-me. Encara tinc un any més de contracte i estic al cent per cent centrat en el Girona. No penso en cap altra cosa. Si després apareix l'interès d'algun altre equip, ja en parlaríem, però per coses com aquestes existeixen els representants.

Si parlem de coses així, serà senyal que vostè ho va fer prou bé la temporada passada...

Sí. Reconec que la temporada va ser molt bona a nivell individual, tret d'algun partit en què no vaig estar encertat, com en el camp de l'Sporting de Gijón. En general, trobo que vaig fer un any força regular. Però és passat i el que prefereixo és mirar al present i al futur.

Si abans em deia que, a nivell col·lectiu, espera un any tranquil, què li demana a la temporada a nivell individual?

Espero millorar o, com a mínim, mantenir el nivell. Em conformaria amb mantenir-lo. Però també sé que el puc millorar, perquè sóc una persona que sempre treballa al màxim per aprendre i per intentar-me superar cada dia que passa. Això ho tinc claríssim.