Christian Alfonso (Espanyol) jugarà aquesta temporada al Girona. Totes les parts implicades estan tancant els últims serrells de la cessió i sembla que serà avui quan l'operació veurà la llum. El jugador, sense cabuda al projecte de Sergio González, busca una sortida. Des de Montilivi, sense saldo però encara amb l'esperança d'apuntalar la plantilla, es rebria amb els braços oberts un futbolista com ell. Uns i altres estan pràcticament d'acord i abans que acabi el mercat d'estiu (1 de setembre) el club farà oficial la seva arribada. Molt s'haurien de tòrcer les coses perquè Christian Alfonso no vesteixi la samarreta blanc-i-vermella. Pot passar de tot en les properes hores, però hi ha un ingredient que fa que tots els camins del català portin cap a Montilivi. Alfonso, pràcticament des que va començar a donar puntades de peu a una pilota, ha tingut a un company inseparable. Ell és Cristian Gómez. I si aquest últim ha triat el Girona, no hi ha res més a dir.
De proves i coincidències, al llarg de la carrera de tots dos jugadors, n'hi ha un grapat que els uneix. Moltes. Moltíssimes. Amb dos mesos i escaig de diferència, Gómez i Alfonso van venir al món. Tots dos comparteixen any de naixement (1989) i també localitat. Són de l'Hospitalet i amb un parell de parades de metro un podia ser a casa de l'altre. El futbol es va encarregar de fer que es coneixessin. Ben aviat, quan tot just superaven la desena, Christian Alfons i Cristian Gómez van jugar plegats a l'infantil B de L'Hospitalet. Va ser la seva experiència junts. El seu primer contacte en un terreny de joc. Així naixia una amistat que avui encara perdura i tots dos posaven el punt d'inici d'una trajectòria que ha dibuixat línies pràcticament paral·leles. És cert que Alfonso, els dos anys següents, va canviar d'equip i va jugar a l'Espanyol, però passat aquest període tots dos van retrobar-se al club riberenc. Plegats van anar cremant etapes al futbol base fins que la primavera del 2008 els va arribar l'oportunitat de debutar amb el primer equip. Cristian Gómez s'estrenava amb un empat a casa contra l'Alacant, mentre que Christian Alfonso ho havia fet un mes abans, amb derrota davant la Gramenet. Tot això, l'any que l'equip va perdre la categoria.
Junts també van convertir-se en jugadors del primer equip i, de la mà, van portar L'Hospitalet novament a la Segona B. Aquell últim curs, el de l'ascens, va ser el de la seva explosió. L'Espanyol s'hi va fixar i no només en va fitxar a un, sinó que va incorporar a tots dos jugadors, com no podia ser d'una altra manera. Dos anys seguits a la primera plantilla, amb major o menor participació, fins que, l'estiu del 2013, els camins, es van bifurcar. Tampoc massa, perquè mentre Gómez va aterrar al Reial Madrid Castella, Alfonso va fer-ho a l'Alcorcón, a només uns quilòmetres. Coincidències de la vida. Tots dos van viure un curs per oblidar, amb lesions i pocs minuts.
Amb les portes de l'Espanyol tancades, Cristian Gómez va enfilar cap al Girona i ara espera el seu amic amb els braços oberts a Montilivi, confiat que finalment l'operació es tanqui al més aviat possible. "És un jugador molt bo a prop de l'àrea i sempre té recursos. També té gol, a part d'ajudar en defensa. Futbolistes com aquests són molt necessaris", confessa. Afegeix que "ve d'un any lesionat i necessita ritme, però quan l'agafi tothom podrà veure que pot ser una peça important. Seria un gran fitxatge". El migcampista ha parlat "quasi cada dia" amb Christian Alfonso i el veu "molt il·lusionat" per vestir de blanc-i-vermell. "Tot el que li he explicat és bo i el veig amb ganes de venir a Girona, una ciutat que li fa patxoca perquè és més petita i tranquil·la que Barcelona".
