A València, Sòria, Albacete, Vigo, Vitòria, Tarragona i Elx, les ciutats que han tingut la sort de gaudir-lo, Jandro Castro (Mieres, 1979) s'ha guanyat a pols la titularitat. Més o menys partits haurà jugar amb cadascun dels equips que omplen el seu currículum, però sempre ha estat capaç de fer-se un lloc als esquemes de l'entrenador de torn. El mateix li ha passat a Girona. O, com a mínim, les quatre temporades anteriors, en les quals s'ha convertit en pràcticament un ídol a Montilivi. Per Agné, Uribe, Salamero, Rubi, Ricardo, Javi López o Machín (almenys l'any passat), prescindir de Jandro semblava prohibit. Aquest escenari idíl·lic per a l'asturià, ha fet un tomb. Un gir complet. De la nit al dia, s'ha penjat al coll l'etiqueta de suplent i també la de revulsiu per viure una situació fins ara inèdita per a ell. La porta de la millor manera possible, però no amaga la seva resignació, com també l'esperança que el panorama canviï en les properes jornades. La seva recepta: paciència i treball. En comptes d'abaixar els braços, ha optat per seguir picant pedra i diumenge passat a Sòria, tot i pifiar-la en l'acció del gol de Braian Rodríguez, va donar un cop sobre la taula amb una rematada de cap que bé val un empat (2-2). Un gol que espera que li serveixi, com a mínim, per animar-se una mica més i per demostrar a Machín que no només pot comptar amb ell per donar un cop de mà sortint des de la banqueta, sinó que tot i els seus 35 anys està més que preparat per seguir sent el Jandro de sempre.

"Em va donar temps per a tot en només 10 minuts. Vaig perdre una pilota important, però també vaig marcar l'empat. I quan fas un gol que et dóna un punt has d'estar content. Estic satisfet per haver reparat el meu error", diu l'asturià. Un altre jugador estaria saltant d'alegria després de ser l'autor del 2-2 a Sòria, però ell encara dóna voltes a la pèrdua de pilota al mig del camp que va originar el 2-1 en contra. "Vaig cometre una greu errada, però vaig tenir la sort de reparar-la. Si no arribo a marcar i l'equip perd, estaria molt fomut...", explica. Tot va anar molt ràpid. Per sota en el marcador, una acció per banda esquerra va acabar amb una mil·limètrica centrada que Jandro va enviar, amb el cap, al fons de la xarxa. "La centrada va ser molt bona. Té més mèrit que no pas la rematada. No era gaire difícil marcar...", confessa Jandro.

Però no és a Los Pajaritos on el migcampista té el cap. Prefereixo treure-li ferro a la situació, tot i que Jandro no amaga el seu desencís per haver començat la temporada instal·lat a la banqueta. Malgrat anar sempre convocat, només ha jugat 128 minuts en 6 jornades de lliga i tan sols ha estat titular contra el Racing, el dia del debut. "És una situació nova per a mi", expressa, al mateix temps que recorda que "en tots els equips que he estat sempre he tingut la sort de jugar". Diu que "l'únic que ara puc fer" és "entrenar-me" i "intentar canviar la mentalitat" de Pablo Machín. "Ara ell pensa que hi ha millors jugadors en la meva posició. Però la lliga és llarga i segurament tindré l'oportunitat de jugar. Això espero i treballo per això", completa.

L'estiu ja va ser força mogut per al mateix Jandro, que va estar a punt de marxar tot i que, d'inici, la seva intenció era continuar. El club, justificant-se amb la seva elevada fitxa, li obria la porta de sortida i no va ser fins que es va reduir el seu sou que va tenir garantida la continuïtat. Superat això, ara només pensa a recuperar el seu rol habitual. I jugar.