Poca broma que el Girona va sumar ahir la quarta victòria en les set sortides que ha fet fins ara i en les que només ha conegut un cop la derrota, fa quinze dies al camp del Valladolid. Compte que els gironins ja han sumat vint-i-sis punts en tretze partits, o el que és el mateix, una mitjana de dos per jornada. I no mennystinguem que els de Machín han aconseguit marcar en totes les jornades disputades fins ara.

Per vigilar, no perdem de vista que Sandaza ja ha marcat amb els dos d'ahir sis gols, que el converteixen en el segon golejador de l'equip per darrere Felipe Sanchón, de manera que superava el seu registres de l'any passat a Lugo i, com reconeixia el mateix davanter al final del partit, començant a treure's l'espina de poder demostrar a la lliga espanyola que és realment un golejador.

Igualment destacable hauria de ser que els tres punts d'ahir, el Girona els va guanyar amb un onze inicial on Machín va alinear quatre gironins per segon cop aquesta temporada. I un d'ells, Sebas Coris, que s'estrenava com a titular.

El Girona torna, amb els resultats de la jornada, als llocs d'ascens compartint el privilegi de la primera posició amb Unión Deportiva Las Palmas, que quedarà per davant, i Valladolid, que estarà per darrere a causa de la diferència de gol.

I de l'eufòria d'ahir al patiment inicial que ens espera avui amb un Llagostera absolutament obligat a guanyar el Tenerife per no quedar totalment enfonsat a la cua de la classificació. Al Municipal de Palamós s'anuncia una altra revolució a l'onze inicial, però amb canvis, o sense, tothom té clar que només val la victòria. Allargar la ratxa sense guanyar a vuit jornades seria massa cru per a la plantilla i començaria ser una espasa sobre el cap dels nous tècnics, que avui compliran ja un mes a la banqueta.