És l'equip de moda; el que ha sorprès tothom, el que no deixa ningú indiferent. El convidat inesperat, que s'ha colat a la festa dels grans i que està disposat a fer la guitza als teòrics candidats per l'ascens. És el Girona. La revelació, si se li vol dir així. Un engranatge que funciona, en el qual tots tiren del carro, on tothom penca. Però enmig del col·lectiu, les individualitats també hi tenen cabuda. Així és, que l'equip de moda també té la parella de moda. La que formen Felipe Sanchón i Fran Sandaza. Un binomi perfecte, condemnat a entendre's. Tots dos formen la dupla més letal de la lliga i el bon paper dels gironins no s'explica sense la gran temporada que estan signant fins ara. Sumen 14 gols, més dels que han estat capaços d'anotar alguns equips de la categoria i seus són més de la meitat dels gols que l'equip porta en el que portem d'any.

L'eterna preocupació de trobar un davanter amb cara i ulls de cada estiu ha quedat enterrada aquest any. Després del fracàs de l'últim curs (Chando només va marcar un gol i l'estrip no es va arreglar fins l'arribada d'Ortuño al gener), l'interrogant es va instal·lar amb els fitxatges de Jaime Mata i Fran Sandaza. El primer era un meló per ?obrir (no havia debutat a Segona A) i del segon es parlava més de la seva discreta campanya al Lugo i dels seus afers extraesportius que no pas del que podia oferir al damunt del terreny de joc. El temps ha donat la raó al fitxatge del toledà, que ha trobat en Felipe Sanchón el seu millor aliat. El català és una garantia ofensiva, però després del desencís de l'últim curs (va començar molt bé però una inoportuna lesió el va deixar fora de combat i sense gaire participació durant uns quants mesos) no se sabia quin seria el seu rendiment. A l'hora de la veritat, Felipe ha demostrat estar fi. El resultat: una dupla en molt bona forma.

Fran Sandaza ha marcat 6 gols i Felipe en suma 8 (2 d'ells des del punt de penal). En total, seves són 14 de les 22 dianes que el Girona (l'equip més realitzador del campionat juntament amb Mallorca i Las Palmas) acumula aquest curs (el 63%) i els seus registres són superiors als de 6 equips de la lliga: Llagostera (7 gols), Mirandés (11), Lugo (13), Alabès (13), Leganés (13) i Tenerife (13). És més: tres conjunts com ho són el Racing, Numància i Albacete (14) han marcat les mateixes dianes que la dupla gironina.

Els seus números són bons i van camí d'igualar o fins i tot millorar els registres d'algunes dels binomis d'atac més productius que han passat per Montilivi durant aquests últims anys a la Segona A. De moment ja han sobrepassat els guarismes de la temporada del retorn a la categoria: llavors, el mateix Felipe (6 gols) es va erigir com a màxim realitzador, seguit d'un atac molt poc productiu en què van destacar Arnal, Jito o Ígor de Souza, cadascun d'ells amb 3 gols.

De moment els queda encara camí per recórrer i intentar atrapar alguna de les parelles amb més efectivitat de cara a porteria. La més encertada és la formada per Ranko Despotovic (18 gols) i Roberto Peragón (11), que va traduir-se amb 29 gols durant la campanya 2010/2011, en la qual el Girona va arribar a somiar amb el play-off però es va quedar sense gas al tram final de lliga. També destaca la formada per Javi Acuña i Benja Martínez, i això que tots dos no sempre jugaven junts d'inici. Van marcar 28 gols i la xifra hauria estat més elevada si Benja no hagués quedat fora de combat al mes de febrer per una greu lesió al genoll. La tercera en discòrdia data de la temporada 2011/2012. Al pitxitxi Ferran Corominas (18 gols) el va acompanyar en tasques ofensives un inspirat Jandro Castro (9). En total, 27 gols.