Reial Madrid o Barça. O, a tot estirar, l'Atlètic de Madrid, encara que sembla poc probable. És clar que no hi haurà cap sorpresa i que un d'aquests tres equips guanyarà la Lliga aquesta temporada a la Primera Divisió. Com ha passat durant un bon grapat d'anys, amb excepció de l'anterior, en què els de Simeone van decidir trencar amb la rutina, la Lliga BBVA s'ha convertit en un pols de poder a poder entre els dos grans del territori. O el que és el mateix: ben poca emoció a l'hora de predir qui s'emportarà la glòria al final de curs. Com n'és de diferent, la Segona Divisió A. Quina sort, que a la categoria d'argent regni la igualtat i que les sorpreses, fins i tot les majúscules, siguin benvingudes. Hi ha favorits, és clar; i també clubs que poden permetre's el luxe de treure a lluir el talonari. Però la Segona és aquella lliga en la qual el Girona, que ostenta el segon pressupost més baix de la categoria, té l'oportunitat de tancar el primer terç de la temporada com a líder. Una altra vegada.
Per a alguns, que el Girona de Pablo Machín s'apropiés de la primera plaça durant l'arrencada de la lliga era pura curiositat. Les derrotes consecutives contra el Valladolid i el Las Palmas semblava donar-los la raó, però la gesta d'ara fa una setmana a Leganés (un nou triomf a domicili i aquest cop amb remuntada in extremis) no només ha sostingut els gironins de nou a la part alta, sinó que els permet optar de nou al primer lloc, depenent del que facin aquest migdia els seus dos últims botxins. Canaris i castellans (primer i quart classificats, respectivament) es veuen les cares al Gran Canària en un duel que, depenent del resultat, deixarà als catalans via lliure per enfilar-se el més amunt possible. Això sí, cal, primer de tot, guanyar el Recreativo.
"És molt maco estar a dalt i si hi volem seguir, hem de guanyar. Però, sobretot, el que ens cal és competir. Si ho fem com fins ara, el més normal és que tinguem bastantes opcions d'aconseguir la victòria". Així parla Pablo Machín del duel d'aquesta tarda amb els andalusos, que arriben en bona forma esportivament parlant (el 4-1 contra l'Albacete de la setmana passada va calmar els ànims) però esquitxats pel que fa els problemes econòmics (els jugadors fa prop de tres mesos que no cobren); una arma de doble fil davant la que el tècnic sorià no se'n fia. "Independentment de tots els maldecaps que tenen, són un bon equip. A més, a molts futbolistes una situació així els dóna una motivació extra".
José Luis Oltra, que sap que a Montilivi li espera una veritable prova de foc, no podrà comptar amb els lesionats Dimas, Cabrera ni tampoc Zamora. A la llista s'hi afegeix Montoro, que no va superar ahir l'última prova i que s'ha hagut de quedar a Huelva entre els descartats.
Tampoc arriba en plenes facultats el Girona. Sí d'ànims, sobretot després de l'1-2 a Butarque i de veure's encara ben amunt a la taula. Però no pas d'efectius. De mica en mica, Machín ha anat recuperant aquells jugadors que en els darrers dies s'havien vist afectats per diversos processos gripals: David Garcia, Gerard Bordas i Pablo Íñiguez. Tots tres s'han entrenat amb l'equip, però no està assegurada la presència de tots ells en una llista de convocats que no se sabrà fins aquesta mateixa tarda. El que no hi serà, sempre que no es produeixi una recuperació miraculosa, és David Juncà. Una setmana més, el de Riumors es quedarà fora (no juga des del 2 de novembre). L'esquerrà no acaba de fer net i Machín haurà de tornar a tirar d'inventiva per cobrir la vacant. "Si les sensacions no són bones, no es pot sortir a competir", afirmava el tècnic tot parlant de Juncà, pel que ja fa dies que rumia qui serà l'encarregat d'ocupar la banda esquerra de la defensa. Sebas Coris, renovat aquesta mateixa setmana, podria repetir com ara fa set dies a Leganés. Situar Juanlu Hens a l'esquerra és l'altra alternativa. Les aportacions en atac, però també la capacitat d'aturar un home ben perillós com ho és Pedro Ríos, són factors clau a l'hora de fer la tria definitiva.
La resta de l'equip no té massa misteri. Becerra ocuparà de nou la porteria; Cifuentes serà el carriler dret; mentre que Ramalho, Richy i Lejeune una vegada més dibuixaran el trident central. Al mig del camp, accent gironí: Pere Pons exercirà de pivot defensiu i l'acompanyaran Eloi Amagat i Àlex Granell. Un d'aquests dos podria caure de l'onze si Machín, com fa unes setmanes, opta per situar Jandro Castro a la mitjapunta. A dalt, Felipe Sanchón i Fran Sandaza, la parella amb més pólvora de la categoria, seran el principal argument ofensiu d'un Girona que té com a màxima motivació la de poder tornar a col·locar-se com a líder de Segona A. I depenent com, en solitari.
