Ha hagut d'esperar 77 dies. De lamentar moltes suplències. D'esperar la seva oportunitat. Però finalment, Jaime Mata ha tornat a fer el que més li agrada. Diumenge, tot i que no va servir perquè el seu equip sumés ni un sol punt, el madrileny va tornar a marcar. Va ser a Saragossa, al quart d'hora de partit i amb una bona definició davant el porter Óscar Whalley. "M'he tret un pes de sobre", diu Mata. No n'hi ha per a menys. Havia vist porta contra l'Alcorcón a la segona jornada i també al camp del Numància, un ja llunyà 28 de setembre. En tot octubre i novembre, no només va estar més a la banqueta que no pas al damunt de la gespa, sinó que també va tastar què en pot ser de crua la Segona A, una categoria en la que havia entrat amb bon peu, però on les bones actuacions de la seva competència directa l'havien rellevat a la suplència.
"Quan menys m'ho pensava, és quan vaig jugar. Venia de Segona B i imaginava que seria més difícil. Em vaig acostumar massa ràpid, com és normal. Després he vist que, sigui més o menys, he d'estar per ajudar i que cal adaptar-se a totes les circumstàncies", s'explica. L'anterior jornada, contra el Barça B, va recuperar la titularitat, però no només l'equip va perdre, sinó que no va tenir el dia de cara a porta. "Vaig marxar ben fomut. Vaig tenir moltes ocasions i no vaig marxar, però el que més cou és la derrota", recorda. No sabia què passaria a La Romareda, però Machín va tornar a apostar per ell. "Estic content, sempre és important seguir jugant. Estic satisfet pel gol, però és una llàstima tornar sense cap punt a casa", afirma.
Ara suma 3 dianes, és el tercer màxim realitzador de l'equip i apareixer com a alternativa quan Sandaza (6 gols) i Felipe (9) no tenen el dia: "Va bé que més gent marqui. I més per a mi, que sóc davanter i visc d'això. Ara, a seguir treballant i a aprofitar totes les oportunitats".
