el llarg camí d'àlex granell fins al futbol professional l'ha dut a defensar les samarretes del Farners (06-07), Palafrugell (07-08), Banyoles (08-09), Manlleu (09-10), Llagostera (10-11), Olot (11-12), Llagostera (12), Cadis (13) i El Prat (13-14).Àlex Granell, amb 19 anys quan jugava amb el Palafrugell.A Banyoles va baixar a Primera Catalana en un equip on hi havia també Aimar que també ha fet el salt a Segona A amb el Llagostera. Al Cadis, de la mà d'Agné i Rodri, hi va viure la seva primera experiència lluny de casa.Granell celebra un gol aconseguit aquesta temporada a Montilivi.El curs passat va ser un dels destacats del Prat tot i no poder evitar el descens. A Llagostera hi va viure l'històric ascens a Segona B contra el Cerceda.

Sentint parlar i, sobretot, veient jugar Àlex Granell hom pot pensar que es tracta d'un jugador amb molta tralla a Segona Divisió A. El seu posat assenyat i tranquil a l'hora del discurs l'ha sabut reflectir sense cap mena de problema al terreny de joc en una categoria que fins aquest estiu no havia tastat. Ningú ho diria observant els seus moviments al centre del camp i com, amb només uns quants mesos al vestidor, ja mana i crida com un veterà. Als seus 26 anys, Oriol Alsina li va donar l'oportunitat d'estrenar-se a la categoria de plata després d'haver baixat de Segona B a Tercera amb el Prat el curs passat. El seu fitxatge no va generar gaire expectació i més d'un va posar-lo en dubte sobretot veient la seva procedència. I és que la trajectòria de Granell és gairebé única al món de futbol, ja que trobaríem ben pocs casos de jugadors que hagin passat per totes les categories des de Primera Regional fins a arribar a Segona A. Sorgit del planter del Girona però tallat ben d'hora, Granell ha defensat les samarretes del Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, Olot, Llagostera, Cadis i Prat abans de tornar a enfundar-se la seva blanc-i-vermella. Indiscutible per a Pablo Machín, Granell fa que seguin a la banqueta o la graderia homes amb molt més nom que ell com ara Cristian Gómez, Pablo Íñiguez o el capità Jandro Castro. Contra el Recreativo va aconseguir el seu primer gol -de bandera, per cert- i partit rere partit, el gironí creix una mica més. No es pensa aturar aquí un Granell que és d'allò més ambiciós i espera un 2015 encara millor. "El dia de la meva presentació ja vaig dir que el Girona havia de ser ambiciós i ho mantinc. Vull estar més amunt tant a nivell individual com col·lectiu", assegura.

Cridat a tenir un paper poc destacat, el fet de ser-hi des del primer entrenament de la pretemporada ha jugat a favor seu. Tant que a còpia de bons entrenaments i de partits notables, s'ha més que consolidat a l'onze titular del Girona. Fins i tot, el migcampista va formar part del millor onze de la Lliga Adelante del mes de novembre. Un reconeixement al gran primer tram de temporada que està realitzant. Per a Granell, la seva ascendència in crescendo a l'equip és deguda a diversos factors. Un d'ell és "la confiança" que li tenen els companys que el veuen "amb capacitat per, si cal, portar el pes de la fase ofensiva del joc". Un altre dels motius del gran salt de Granell és el factor físic. "A base de partits he millorat molt", admet. Per últim, també hi fa, segons el migcampista, la forta aposta de l'entrenador per ell. "Que l'entrenador segueixi confiant en mi tot i algunes derrotes fa que l'autoconfiança en un mateix no decaigui. Em sento molt bé", argumenta.

Res fa pensar que Granell perdi el pes específic a l'equip que té amb el canvi d'any. De moment, el gironí ha participat en tots els partits de Lliga pràcticament en tots coma titular tret del duel contra el Ponferradina en què va entrar a la segona part. Al seu caseller de gols de moment tan sols hi ha la diana que va marcar amb l'espectacular paràbola a Dani Sotres porter del Recreativo. De ben segur que no serà l'últim. I és que en els equips on ha estat s'ha fet un tip de demostrar el guant que té a la seva cama esquerra marcant gols de falta directa, de penal o amb xuts llunyans.