Pablo Machín és un entrenador d'idees fixes. D'aquells que fan gala del no toquis allò que funciona. Almenys aquesta és una de les cares que ha mostrat des que és a Montilivi. Aquest any, l'engranatge li rutlla a les mil meravelles. Ha trobat el seu onze de gala, els seus intocables, i no hi ha qui el tregui d'aquest argument. Si les lesions o les sancions no el condicionen, és poc amant de retocar la seva alineació. I a l'hora de fer canvis, pocs experiments. De mica en mica, però, ha anat donant entrada als actors secundaris; jugadors que ho començaven a veure d'allò més negre, però que en les darreres setmanes han anat traient el cap. Amb ben pocs minuts, ja els ha canviat la cara. Se senten útils, veuen que no està tot perdut i recorden que, si el cos tècnic els necessiten, allà hi són, disposats a donar-ho tot per al Girona.

Són només 10 els jugadors de la primera plantilla que han superat els 1.000 minuts i 2 (Juncà i Eloi Amagat) els que gairebé hi arriben. La resta es troben a un món de distància. Però d'aquest darrer grup, n'hi ha algun que comença a guanyar protagonisme. Ja no és un mer espectador, sinó un comodí per a les segones parts. Un pas endavant, quan semblava tot perdut. Ja no parlem d'Aday Benítez, el revulsiu per excel·lència d'aquesta plantilla quan les lesions no l'han apartat de l'equip. Hi ha d'altres futbolistes, com Pablo Íñiguez i Cristian Gómez, que tornen a sentir-se útils. Més el primer que no pas el segon, però tots dos encaren amb prou optimisme aquesta segona volta, en la que esperen gaudir de més protagonisme.

Íñiguez acumula 341 minuts a la lliga (8 partits) i diumenge va sortir a la segona meitat. "Jugar sempre és bo. Quan ho faig, em sento una mica més important. A mi, a més, m'ajuda la polivalència; puc jugar en diverses posicions", assenyala. Menys minuts acumula Gómez (80), però contra l'Alcorcón va tornar a saltar al camp després d'un bon grapat de jornades sense cap oportunitat. "Ho necessitava. Tant de bo sigui l'inici d'una nova etapa en la que pugui gaudir de més protagonisme". El migcampista cedit per l'Espanyol ?admet que la "paciència" ha sigut la seva millor aliada durant tots aquests mesos i que, fins i tot, s'havia arribat a "desesperar" i que canviar d'aires li havia passat pel cap. "Hi havia dilluns en què, després de no jugar, et desesperes. Però em toca aguantar i callar, que per això em paguen. També et ve la idea de marxar al mercat d'hivern, però estic compromès amb l'equip i vull acabar la temporada a Montilivi", se sincera.

Tots dos coincideixen també a valorar molt positivament el moment de forma del Girona i no amaguen que salvar-se és un objectiu que comença a quedar-se curt: "La lliga s'hauria d'acabar ara mateix. Hem de ser ambiciosos i si encara estem a dalt és perquè ens ho mereixem. Per què no lluitar per pujar?", valoren.