Convidats a la festa

El Girona aprofita la derrota del Las Palmas a Lugo per empatar a 47 punts amb els canaris al capdavant de la taula i ser colider també amb l'Sporting
La diferència amb la setena posició s'amplia dels 10 punts de la setmana passada als 11 i es milloren els números de l'equip que el 2013 va jugar la promoció

09.02.2015 | 00:00
Eloi Amagat es queixa d´un cop en el duel d´ahir a l´Heliodo Rodríguez López.

Hi ha coses que, a la vida, poden arribar a ser un plaer. Petits detalls insignificants per a una gran part de la societat però molt rellevants per als aficionats al futbol. Mirar una llista on hi apareixen 22 noms d'equips de futbol i tota una sèrie de números pot ser com començar a llegir per la dreta per a una persona que no té cap mena d'interès pel futbol. Ara bé, més d'un aficionat del Girona pot considerar, a dia d'avui, la classificació de Segona A com un lligre sagrat. Amb tots els respectes pels catòlics, la taula de la lliga de plata pot ser la nova Bíblia a seguir per a tots els socis blanc-i-vermells. Agafar la classificació i buscar el Girona és un acte de joia que només pot provocar alegria per a tot simpatitzant de l'entitat de Montilivi. No cal baixar gaire la mirada. L'equip de Pablo Machín va tancar ahir la 24a jornada en el segon lloc, la mateixa posició que la setmana passada. Continuar en zona d'ascens directe ja és una bona notícia. Ara bé, hi ha més motius per somriure. La resta de resultats han provocat que el Girona tingui els mateixos 47 punts que el líder Las Palmas, que la distància amb la setana plaça -la primera que no té dret a jugar la promoció d'ascens- passi dels 9 o 10 punts als 11 i que, si es vol mantenir el discurs humil de la permanència, que tant va costar d'aconseguir el curs passat, ara estigui a 23 punts. El que està fent el Girona de Pablo Machín és bestial.
Fa tot just quatre jornades, el 10 de gener, el Girona empatava a casa davant el Mallorca. L'endemà, el Las Palmas es desfeia del Saragossa per un 5 a 3. El conjunt blanc-i-vermell era cinquè a la taula i els de Paco Herrera eren un líder més que sòlid. La diferència entre ambdós equips era de set punts. Set punts que semblaven impossibles de recuperar, ja que els canaris, per si fos poc, es reforçaven al mercat d'hivern amb un home ben conegut a Montilivi com és Alfredo Ortuño. A Segona A, però, tot pot passar. Pot succeir que el Las Palmas perdi a Lugo i que el Girona aconsegueixi a Tenerife el quart triomf seguit. I per tant, també pot passar que el Girona, el segon pressupost més baix de la categoria, sigui colíder de Segona Divisió. L'empat a dalt de tot no és doble, sinó triple. L'Sporting de Pitu Abelardo no va fallar a casa contra l'Albacete per apuntar-se a la festa dels 47 punts. El Betis també hi estava convidat, però el gol de Yuri (Ponferradina) en el temps afegit ho va impedir. Els de Pepe Mel s'han quedat amb 45 punts, els mateixos que el Valladolid de Rubi.
El Las Palmas és líder perquè té una diferència de gols (+19) superior a la de Girona (+17) i Sporting (+17). Aquests tres equips, junt amb el Valladolid i el Betis ja tenen més que presentada la candidatura per ser el curs vinent a Primera Divisió. Tornant a llegir com s'anomenen aquests cinc rivals, l'aficionat del Girona fa bé de fregar-se els ulls i comprovar que ningú fa broma. Els noms espanten, però els diners del Las Palmas, el rendiment del planter de l'Sporting, la qualitat del Valladolid o la massa social del Betis no han de suposar la trampa perquè els de Machín s'arronsin abans d'hora. Per rendiment futbolístic, els plantilla del tècnic sorià té tot el dret de ser el convidat inesperat a la festa del lideratge, que es preveu d'allò més moguda en les properes jornades. Només el duel de la setmana vinent entre Girona i Sporting de Gijón (diumenge a les 12 del migdia) ja es preveu com una autèntica final entre líders.
Encara queda molta lliga i no cal fer volar coloms abans d'hora. Ara bé, hi ha un argument que permet somiar, si més no, a lluitar per disputar l'emotiva o tràgica promoció d'ascens. Aquest argument el demostra la taula classificatòria i els seus números. Entre els 47 punts del Girona i els 36 del Ponferradina -setè classificat i primer que no té dret a play-off- hi ha onze punts de diferència.
El Saragossa, més irregular, es sisè i "només" té 37 punts. Així que de moment no es pot incloure en la lluita de ferms candidats a pujar. La setmana passada, el tall amb la setena posició podia ser de 9 o 10 punts (segons el resultat del primer partit ajornat de l'Osasuna), però la distància ara ha passat a ser d'onze punts. Això permetria a l'equip de Pablo Machín perdre gairebé quatre parits seguits i seguir en promoció d'ascens.
L'entorn del Girona no implica la mateixa responsabilitat als jugadors que si genera l'ambient de ciutats com Sevilla, Valladolid, Gijón o Las Palmas de Gran Canària. Des de principi de curs, allà es parlava de pujar a Primera el més ràpid possible. Almenys els aficionats així ho manifesten.
A Girona, en canvi, la principal preocupació era mantenir la categoria un any més. La permanència va ser molt cara el curs passat. Machín ho sap de primera mà i el discurs ha de ser humil. Ara bé, els 23 punts de marge que hi ha entre els 47 delGirona i els 24 de l'Albacete -el primer que baixaria- conviden a agafar una ampolla de cava per celebrar que l'equip ja està més que salvat. Qui vulgui anar a una discoteca també ho pot fer. El Girona està convidat a la festa del lideratge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema