a hir un cop acabat el partit i, un moment abans que l'autocar s'emportés els jugadors cap a l'hotel, em deia un pes pesat de l'equip que seria una vergonya si diumenge que ve, amb el partit a les dotze del migdia i sense televisió en obert, Montilivi no estigués ple per veure el Girona FC en un partit en què s'enfronten dos dels tres actuals líders de lliga. Evidentment no revelaré de qui són aquestes manifestacions, però les comparteixo al cent per cent. No perquè el Girona - Sporting pugui ser el partit més destacat de la segona volta, simplement perquè la trajectòria del Girona, per si sola, ja es mereix que la ciutat li faci cas al seu equip. Ho mirem per on ho mirem estar fent la guerra amb rivals com Sporting, Las Palmas, Valladolid, Betis o Saragossa és, pel cap baix, més que meritori. Tenir a aquestes alçades 47 punts és haver sortit de les illes Canàries ja amb la permanència a la butxaca, quan encara falten 18 partits pel final de la lliga. De la mateixa manera que haver sumat 27 punts lluny de casa és només a l'abast d'uns pocs escollits.

Caldria no oblidar que mentre els seus rivals de vagó en aquest recent mercat d'hivern no han fet més que reforçar-se, el Girona s'ha vist obligat a no moure fitxa. I és possiblement això el que ens ha de fer veure que l'únic límit que tindrà l'equip de Machín serà el propi límit del mateix equip, un límit marcat per saber on arribaran les forces dels jugadors vist, com ha quedat clar, que Machín continuarà comptant amb els homes a qui fins ara ha donat confiança i amb els jugadors que li han respòs a un altíssim nivell.

Davant d'això l'única tàctica que a utilitzar és anar partit a partit, sense plantejar-se fites ni a mitjà ni a llarg termini. De moment, mirem d'evitar que el diumenge s'hagi de passar vergonya per falta de quòrum .