Tenerife 01Girona

 

Com un peix a dins l'aigua

Un gol de cap del francès Lejeune permet al Girona encadenar la quarta victòria a domicili

09.02.2015 | 07:36
Com un peix a dins l'aigua

El que va dir allò d'entrenador nou, victòria segura, no va tenir en compte que, en alguna de les moltes estrenes a les banquetes, el rival de torn pot ser el Girona. El mateix Girona que, setmana rere setmana, polvoritza els seus propis registres. Aquell que, a domicili, se sent com un peix a dins l'aigua. El que encara no sap el que és perdre en aquest 2015, el millor visitant de la lliga i una de les defenses més solvents de la categoria. Aquest mateix Girona, després de guanyar a Palamós, Lugo i Santander de manera consecutiva, buscava la quarta alegria seguida a Tenerife, davant un equip en el qual un vell conegut com ho és Raül Agné agafava les regnes de la plantilla. Ni això, ni tampoc les inclemències del temps o l'empenta de l'afició local. Res va frenar els gironins, que segueixen embalats, disposats a fer saltar la banca i a batre els registres d'ara fa dos cursos, la batejada "millor temporada de la història".

És impossible descriure per quina raó física, química o quàntica, però el 0-1 es veia a venir. L'esprint inicial dels jugadors del Tenerife, esperonats pel canvi de tècnic i empesos per la necessitat, es va diluir ben aviat. Ja va poder avisar Moyano només començar amb un xut que marxava alt. També va haver d'esforçar-se Ramalho per desactivar un contracop perillós. Surava quelcom en l'ambient que deixava ben clar que, tard o d'hora, el Girona s'avançaria en el marcador. Pel que podien dir els entesos després d'una ullada ràpida i una primera impressió, el Tenerife d'Agné era un altre. L'equip canari s'havia netejat la cara i tenia una altra actitud. Però en només 8 minuts, va descuidar de tal manera la seva defensa en un parell d'ocasions que era qüestió de temps que el seu rival ho aprofités. Al minut 6, Felipe va trobar una autopista, es va internar a l'àrea, la gespa xopa li va jugar una mala passada quan li sortia el porter però va tenir temps d'alçar el cap i veure com Cifuentes apareixia tot sol a l'interior de la gran. Cap a ell li va enviar la pilota, amb tan mala fortuna que el xut a boca de canó d'aquest el va rebutjar a córner un defensa. Primer avís. Dos minuts després, sant tornem-hi. Un contracop de llibre i amb espais per executar-lo, va deixar Granell amb espai per córrer i pensar. La seva assistència, però, tampoc va ser precisa. Segon avís. I com diu la dita, a la tercera va la vençuda.
Aquesta darrera acció va acabar en servei de cantonada. Era el preludi del 0-1. Granell, qui si no, va armar la cama esquerra, va penjar amb encert la pilota al cor de l'àrea i allà va aparèixer, quasi sense marca, el francès Florian Lejeune, tot entrant des del darrere. La seva rematada de cap, digna de la millor fotografia, va acabar al fons de la xarxa (0-1, min. 9). El Girona tenia el partit on volia. Només havia necessitats uns minuts per llançar per terra les esperances locals i, de passada, per fer aparèixer de nou els fantasmes per a una afició que es començava a impacientar. Si el Tenerife havia arrencat amb trempera, amb el gol els van entrar els dubtes als seus jugadors. Nervis, imprecisions i els primers xiuletes i crits de desaprovació d'una graderia mig buida a causa del mal temps.

Fins al descans, és cert que els locals van anar de menys a més. Seva va ser la possessió i van generar cert perill amb passades interiors davant les quals la defensa, i també Becerra, van haver d'estar ben atents. Tret d'això, ben poc més van fer els d'Agné. El Girona, per la seva part, es va limitar a defensar. Ordenat al darrere, va esperar les errades del seu rival i va fer del contracop el seu millor alitat. En més d'una ocasió va tenir la sentència al seu abast, però li va passar com dues setmanes abans a Santander, on l'encert no va estar del seu costat als metres finals. Poc abans de la mitja hora, Eloi va servir la pilota per a Felipe, que va entrar com un llamp per l'esquerra. Es va internar a l'àrea i quan ho tenia tot de cara per trobar un company, la seva centrada la va rebutjar Dani Hernández. El porter va tornar a salvar els mobles uns minuts més tard; va posar el cos amb encert davant un xut de Sandaza, que s'havia quedat tot sol després d'una paret excel·lent amb un company. El toledà ho va tornar a provar en l'afegit. Va fer una jugada marca de la casa, d'aquelles en què, tot i estar envoltat d'uns quants defensors, és capaç del millor. Va desfer-se d'un parell de rivals i des del vértex de l'àrea va inventar-se un xut que, novament, va topar amb l'encert de Dani Hernández.

El Girona del segon temps no va ser el mateix dels primers 45 minuts. Per què? La davallada física de l'equip va ser evident amb el pas dels minuts. I els locals, que també juguen. O almenys, ho intenten. El Tenerife, contra les cordes amb el marcador advers i veient que de nou la sort no li somreia, va fer una passa endavant. Només una. Raül Agné, descontent amb el que havia vist fins al moment, va utilitzar els tres canvis en poc més de 25 minuts. Juan Carlos, Víctor i Cristo van ser les seves apostes i els canaris van sovintejar l'àrea rival. El cert, però, és que mai van arribar a generar suficient sensació de perill com per apostar-ho tot a una carta que l'empat acabaria arribant. Víctor, al 60, va provar-ho des del llindar de l'àrea, però el seu xut va sortir per damunt del travesser. Una aproximació de cert perill, és cert, però res més. La pilota va ser dels locals, l'empenta, també. Però res més que això: Isaac Becerra no va haver d'intervenir amb encert en cap ocasió, símptoma que la defensa estava fent bé la seva feina.

En l'apartat ofensiu, el Girona no va ser tan descarat com en el primer acte, ni tampoc va posar a prova a Dani Hernández, però també va tenir els seus moments per matar el partit. Va ser, sobretot, quan Machín va donar entrada a Coris per Aday. El de Tossa es va associar amb qui va trobar, i quan no li va ser possible, ho va provar pel seu compte. I sempre va generar perill. Després d'una gran acció amb Sandaza, el seu xut va acabar a córner, per exemple. O als darrers minuts, quan una gran acció personal va acabar amb la pilota fregant el pal dret de la porteria del Tenerife. Quan això va passar, Machín ja havia donat entrada a Mata i David Garcia; amb aquest darrer canvi, el tècnic també va variar el dibuix, acabant el partit amb quatre defenses.

Ja en el descompte, l'Heliodoro Rodríguez López i els jugadors locals van reclamar penal en unes mans involuntàries de Cifuentes a l'interior de l'àrea, una acció que va acabar de treure de polleguera un Tenerife que hauria pogut rebre el 0-2 si Mata, tot sol, no hagués fallat un gol cantat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema