Els rivals del Girona per pujar sumen 220 temporades a Primera

El conjunt gironí lluita per fer-se un lloc a la màxima categoria per primera vegada contra cinc entitats històriques

11.02.2015 | 07:44
Els jugadors del Girona celebren un gol d´aquesta campanya a l´estadi.

Lluny de les misèries de la temporada passada en què l'equip es va salvar la darrera jornada gràcies a una remuntada increïble, enguany el Girona va llançat cap al somni de tastar per primer cop a la història la Primera Divisió. Resten moltes jornades encara, gairebé mitja volta sencera, però l'única realitat és que el conjunt de Pablo Machín és segon en zona d'ascens directe. Els gironins, a còpia de bons partits i d'anar acumulant victòries, s'han entossudit a igualar o millorar el paper de fa dues campanyes en què es va disputar i perdre el play-off d'ascens contra l'Almeria. Transcorregudes 24 jornades, el Girona està tapant una i altra vegada les veus que diuen que l'equip afluixarà i acabarà superat per tots els grans equips que també lluiten per pujar. "Som humils però ambiciosos i no renunciarem a l'ascens directe", deia diumenge Richy.

Amb la humilitat per bandera i conscients d'on vénen -són el segon pressupost més baix de la categoria- el Girona neda entre grans transatlàtics per arribar al mateix objectiu. Una lluita desigual a tots els nivells però que en el cos a cos sobre el terreny de joc s'equilibra. Quan hom sent a parlar de Betis, Valladolid, Sporting, Saragossa, Las Palmas -els rivals que, amb el Girona, ocupen les primeres places, el primer que ve al cap és: Primera Divisió. Tots cinc són història viva i, potser tret dels canaris, recent, de la màxima categoria, on acumulen 220 temporades entre tots. En canvi, el Girona somia poder competir algun dia per primer cop en els seus 85 anys d'història contra Barça, Madrid o Athletic Club a la mateixa categoria. És la il·lusió de la plantilla i de tota una afició que anhela treure's l'espina de fa dos anys. Abans caldrà no perdre pistonada durant les 18 jornades que resten i seguir donant guerra com fins ara per a deixar amb un pam de nas els grans favorits a l'ascens.

L'exemple de l'Eibar és un bon mirall. Els bascos van pujar l'any passat contra tot pronòstic després d'un curs excel·lent. Ara bé, també és cert que la temporada anterior no hi havia els grans equips que hi ha ara lluitant per pujar i l'ascens va ser més barat de l'habitual. El Saragossa, amb les darreres victòries, ha tret el cap a la zona de promoció i somia seguir escalant més llocs. Amb 59 cursos a Primera, els aragonesos són el rival amb millor palmarès que hi ha a Segona A ja que també tenen 6 Copes del Rei, una Recopa, una Copa de Fires i una Supercopa d'Espanya. No es queda curt un Betis que va arribar a ser campió de Lliga i que també té dues Copes al seu palmarès. Mentre els andalusos tenen l'obligació de pujar, els aragonesos, amb un equip arreglat però no tan potent per les limitacions de diners ho han de fer per sobreviure.
El Valladolid no ha estalviat diners per recuperar una categoria que va perdre l'any passat i on hi han estat 42 cursos. Els castellans, amb Rubi, van fer una plantilla de garanties a l'estiu que ha estat reforçada al gener amb Pereira, Pérez i De Melo, tres jugadors de garanties. Està prohibit fallar. Tampoc pot permetre's una altra espifiada com a la de la temporada passada el Las Palmas. Els canaris van deixar escapar un ascens que ja celebraven en el darrer segon contra el Còrdova. Escarmentats per aquella ?desil·lusió, enguany ho tornen a intentar amb una altra plantilla espectacular. De la mà de Paco Herrera, els canaris lideren la classificació des de fa setmanes i aquest gener, per assegurar-se l'ascens directe i no haver de patir al play-off s'han reforçat amb Viera i Ortuño.

Menys pressupost i menys noms a la plantilla té actualment l'Sporting. Els asturians, tanmateix, són un històric que suma 40 temporades a la màxima categoria on van arribar a ser subcampions de Lliga (79). Com la resta de rivals, els asturians també tenen experiència a competicions europees ja que van jugar la UEFA als vuitanta. Actualment, l'asfíxia econòmica ha fet que Abelardo s'hagi vist obligat a recórrer al planter. De la mateixa manera que al seu temps van sortir Luis Enrique, Juanele o Manjarín, Mareo ha tret una bona fornada que fa somiar l'afició.
A banda dels equips que ocupen actualment les sis primeres posicions, la Segona A d'enguany compta també amb d'altres bèsties del futbol espanyol. El Mallorca i l'Osasuna, tots dos amb passat a la Champions, i 27 i 36 temporades a Primera respectivament, hauran de pedalar molt per afegir-se a la lluita. Dels 22 equips de l'actual Lliga Adelante, 14 tenen experiència a Primera mentre que, com el Girona, només Mirandés, Alcorcón, Leganés, Lugo, Ponferradina, Llagostera i Barça B no hi han jugat mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema