També s'ha de guanyar els rivals de la part alta

Les taquilles seguiran obertes i s'espera que Montilivi registri un dels millors aspectes del curs

18.02.2015 | 07:19
Àlex Granell tornarà a ocupar una de les posicions del mig del camp.

Qui li havia de dir al Girona, ara fa uns mesos, que el dia que tindria a l'abast arribar fins als 50 punts, el menys important seria precisament això. Ara, després de tot el que ha ofert aquest equip, pensar en la permanència és l'objectiu més irrisori que qualsevol es podria plantejar. Tot just ens plantem a l'equador del mes de febrer i els deures estan pràcticament fets, de manera que tant l'afició com els jugadors i el cos tècnic -tot i que aquests últims no ho diuen amb la veu massa alta- tenen al cap lluitar per fites més ambicioses. La gran oportunitat per demostrar-ho es presenta aquest migdia (12:00 hores), a l'estadi de Montilivi i contra un dels rivals que més patxoca fa d'aquest campionat de lliga. Arriba l'Sporting, imbatut a domicili, que només ha perdut un partit de lliga, especialista en remuntades i un dels candidats a pujar. Por? Ni parlar-ne. Ara bé, si el Girona ha demostrat que pot desfer-se de qualsevol equip de la part baixa i mitjana de la taula, ara és el moment de ventar "un cop de puny sobre la taula", com bé va dir el divendres Pablo Machín, i d'una vegada per totes superar un dels pesos pesants de la categoria.

De motius per ser optimistes, ja n'hi ha. Si n'hi havia fa uns mesos, quan l'equip rutllava, ara s'amunteguen. Primer, perquè els gironins encara no saben el que és perdre aquest 2015. Des que l'equip va caure a Saragossa, a mitjans de desembre, que no ha aparegut cap derrota més al caseller. Una altra dada positiva: Becerra només ha encaixat dos gols des de principis d'any. Més: la ratxa de victòries s'allarga fins a les quatre consecutives. I una altra: si a Montilivi la dinàmica no era del tot positiva, es va tornar a guanyar a casa en l'últim partit com a local, davant l'Alcorcón i amb golejada inclosa (3-0). Bons auguris, encara que en la seva contra hi juga el fet que, fins ara, els de Machín encara no han estat capaços de guanyar cap equip de la part alta de la taula: derrotes contra el Las Palmas, Valladolid, Betis i Saragossa; i un empat a la primera volta al camp de l'Sporting de Gijón.

Si Machín parlava divendres de "diversos jugadors tocats", d'entre els quals nomenava Lejeune, Felipe, Richy, Cifuentes i Sandaza, tots ells homes importants, sembla que tots ells acabaran jugant. Caldrà estar atents amb Felipe, que durant els darrers dies no havia estat al cent per cent en els entrenaments per un problema als isquiotibials. L'atacant, si no hi ha cap contratemps, tornarà a formar part de l'onze titular al costat de Sandaza. Cap novetat. Com tampoc n'hi haurà al mig del camp: Pere Pons, Granell i Eloi Amagat hi posaran l'accent gironí. Al darrere, cap misteri. Si les molèsties de Richy i Lejeune no van més enllà, tots dos formaran un eix de la defensa que completarà Ramalho. A les bandes, Cifuentes actuarà per la dreta i Coris ho farà per l'esquerra. Sempre i quan Machín no torni a apostar per Aday, que va ser titular a Tenerife.

Juncà, fora de combat des de fa tres mesos i sense data per tornar, quedarà fora d'una convocatòria en què tampoc hi serà Jandro, que va ser intervingut fa només un parell de setmanes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema