empat a montilivi

18.02.2015 | 07:19

Ambdós equips no deixaven iniciar el joc al rival tocant. Ningú no volia donar el control del joc al rival ahir a l'estadi

Si comparéssim el partit d'ahir amb la boxa, probablement molts estaríem d'acord que en la primera meitat l'Sporting i en la segona el Girona haurien guanyat per punts. I aquesta valoració prové del fet que en la primera meitat els asturians van tenir la pilota, i a més en camp rival: possessió i localització per tant; mentre que en la segona, i això es va anar accentuant a mesura que passaven els minuts, en un escenari de partit més trencat, sense tant control, a causa del cansament, els catalans van acabar trobant-se més còmodes i arribant més i millor.
Els números i la posició d'ambdós equips a la classificació feien preveure un partit de qualitat, igualat i en què els elements tàctics podien ser significatius. Machín i Abelardo evidentment havien preparat bé el partit però penso que no es van poder sorprendre, no es van poder imposar tàcticament, l'un a l'altre. I el joc que es va produir probablement era el que esperaven.
El de Sòria va dibuixar el seu 5-3-2 mentre que el de Gijón hi va contraposar un 4-4-2. Ambdós equips no deixaven iniciar el joc al rival tocant. Ningú no volia donar el control del joc al rival. Els asturians van intentar controlar-lo amb possessió, amb circulació de pilota, amb l'associació en curt: Lora, Nacho Cases, Carmona, Ndi o Guerrero et donen aquesta opció. Els catalans ho van intentar amb la segona jugada en camp rival, quan Mata i Sandaza podien despenjar la pilota, amb les curses de Cifuentes i Aday, i amb l'escut dels tres centrals amb Pere Pons davant seu, rectificant i corregint qualsevol pèrdua de pilota compromesa.
Però ni la possessió de l'Sporting generava les arribades que l'havien d'acostar al gol ni el joc llarg de segona jugada del Girona li permetia baixar la pilota i jugar-la a prop de l'àrea rival -Felipe hauria anat molt bé per trenar el joc en el darrer terç del camp. Cap dels dos equips no va noquejar l'altre, cap dels dos equips no va ser clarament superior a l'altre. Per tant, cap dels dos equips no va guanyar el control del joc.
Alguns elements tàctics interessants, no simples recursos sinó substantius: pel que fa als gironins, iniciaven tot el joc llarg, especialment serveis de porteria i faltes centrades llargues, buscant Mata o Sandaza, que anaven a buscar la posició del petit lateral dret Lora; pel que fa als de Gijón, els fores de banda als laterals de l'àrea rival els executaven fent pujar els dos centrals: l'un, Luis Hernández, treia llarguíssim, com si fos un córner, i l'altre, Bernardo, enorme, anava a la rematada.
El resultat és just -taules- i referma els números de dos equips que, juntament amb el Valladolid, són els menys golejats de la categoria. Quin bon senyal que el Girona jugui de tu a tu contra un equip del potencial, en tots els sentits, de l'Sporting de Gijón!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema