De ben segur que més d'un i més de dos aficinats del Girona haurien signat a la mitja part del partit d'ahir el 0-0 final. L'espessor dels locals, combinada amb la intensitat i les arribades de l'Sporting en els primers 45 minuts van fer que molts s'afanyessin a donar per bo un punt que va deixar un regust amarg al final del partit. I és que, en una bona segona part, el Girona va estar a punt de cruspir-se els asturians. Aday, Sandaza i, sobretot, Mata, en una ocasió monumental en el temps afegit després d'una conducció brillant de Pere Pons, haurien pogut desembussar un partit que va acabar sense gols però que no va decebre ningú. El duel entre el segon i el tercer classificats, i colíders, va respondre les expectatives generades. El punt sumat va ser donat per bo pels mateixos jugadors al final del parit. Satisfets per la imatge i l'actitud però també amb la sensació de ràbia per haver deixat escapar viu un rival directe en la lluita per l'ascens a Primera. L'equip ja no és colíder però sí que amplia a 12 punts el ?coi?xí d'avantatge sobre el 7è classificat que marca la frontera amb el play-off (Ponferradina).
Amb la baixa de darrera hora de Felipe per lesió, Machín va apostar per recuperar els dos davanters centres de referència, Sandaza i Mata, per intentar fer mal a un Sporting temible a domicili. El repte era majúscul. Tan bonic com complicat. Els asturians, a diferència del que va fer l'Alcorcón fa quinze dies, van sortir valents i a mossegar des de bon començament. No seria bufar i fer ampolles, tal com es va poder veure en els primers vint minuts. Si bé un xut inicial d'Aday resolt amb problemes per Cuéllar va ser la primera oportunitat del partit, ben aviat, l'Sporting va demostrar que no és on és per casualitat. Els asturians, més tranquils, van començar a exhibir el seu repertori ofensiu. Per les bandes, a pilota aturada i també aprofitant les badades de la defensa blanc-i-vermella, l'Sporting ensenyava unes urpes d'allò més esmolades. Jony, Ndi i Guerrero es movien com peixos a l'aigua a la zona de tres quarts i van clavar més d'un i més de dos ensurts grossos a la parròquia local. Sense Eloi Amagat, lesionat al quart d'hora de joc, el Girona havia desaparegut en atac i patia cada cop que el rival triangulava. Les contínues imprecisions i la impossibilitat que Mata i Sandaza, molt ben controlats per Bernardo i Luis Hernández, entressin en joc desesperaven els gironins. Els de Machín es veien impotents i desbordats per tots costats.
Després d'una primera part amb tan sols un xut a porteria, els de Machín van sortir amb dues marxa més a la represa. De fet, en només quatre minuts ja havien posat a prova quatre cops Cuéllar. La més clara la va tenir Mata, amb un cop de cap que va teure amb la punta dels dits el porter visitant. Al mateix minut, un xut d'Aday va llepar el travesser i acte seguit, Sandaza, després d'un contracop de Cristian Gómez, va voler fer-s'ho ell solet però la seva rematada la va aturar sense problemes Cuéllar. El Girona era un altre. Amb només cinc minuts havia aconseguit avisar l'Sporting i de passada, despertar una afició fins llavors adormida. L'Sporting respondria a pilota aturada amb un cop de cap de Bernardo, després d'un servei de banda de Luis Hernández, que va sortir un pam per sobre del travesser.
El partit entrava en la fase decisiva en què qualsevol ho podia pagar. El Girona collava l'Sporting i seguia arribant sovint amb perill. Una rematada tova i sense convicció de ?Cifuentes després d'un barret de Mata a Cuéllar va desesperar Montilivi. En aquesta acció, el porter asturià es va lesionar i va haver de cedir el seu lloc a l'ex del Figueres Alberto García. El porter barceloní seria decisiu en desfer, ja en temps de descompte, un un contra un de Mata, a qui Pere Pons havia deixat amb tot a favor per fer el gol de la victòria. El ?madrileny va voler driblar Alberto per ?comptes de rematar i la va acabar vessant.
