El Girona va visitar ahir un escenari de luxe. Un camp històric del futbol espanyol, el Benito Villamarín, que va omplir-se amb 31.818 espectadors. Prova de la dimensió del Betis és que per cobrir aquesta entrada caldrien més de tres estadis de Montilivi (que té una capacitat per a 9.200 seguidors) plens de gom a gom. A més, amb la mitjana d'assistència que té el club català aquesta temporada d'uns 4.500 espectadors per jornada, el Girona necesitaria ni més ni menys que set partits per poder reunir un número similar a les seves instal·lacions. Un altre món.

El Betis havia donat moltes facilitats als seus seguidors per adquirir localitats a preus econòmics i això i la trascendència del partit va provocar que la grada presentés un aspecte immillorable. L'ambient va ser impressionant i abans del partit era tot un espectacle veure el públic local cantant a capella l'himne. El Girona, a pesar de tot això, no es va empetitir cohibit per l'escenari i va plantar cara fins el final. És més, el gol de falta de Granell va posar l'ai al cor de la parròquia bètica fins el punt que el públic va acabar demanant l'hora al col·legiat.

D'altra banda el partit d'ahir va servir per posar punt i final a la ratxa d'imbatibilitat d'Isaac Becerra. El gol de Jorge Molina al minut 60 va situar la marca en 468 minuts. El porter del Girona no rebia un gol des de l'1-2 al camp del Lugo, obra de Lolo Pla poc abans del descans. Becerra ha estat 13 jornades amb la porteria a zero.