Betis 21Girona
 

Els grans es resisteixen

El Girona aguanta una hora l'envestida del Betis però el gol de Molina obre el camí de la primera derrota de 2015

23.02.2015 | 07:03
Àlex Granell defensant Rubén Castro en una jugada del Betis-Girona disputat ahir al vespre al Benito Villamarín.

La lògica es va imposar ahir al camp del Betis. El Girona hi va perdre davant un rival superior que, quan va prémer l'accelerador, va deixar clar que és el candidat en majúscules a l'ascens a Primera divisió. Als de Machín se'ls segueix resisint guanyar un dels grans i ahir tampoc va ser el dia. En un partit seriós i correcte a nivell d'actitud i intensitat, dues genialitats dels andalusos van encarrilar una victòria local que només perillaria al temps afegit. El gran gol de Granell de falta directe va posar certa emoció a un partit que en va tenir poca. Nuls en atac, els gironins van tornar a perdre fora de casa, on no ho feien des de la visita a Saragossa, un altre rival directe. La derrota fa mal, lògicament, i frena una mica, només una mica, les aspiracions dels gironins en aquesta aferrissada lluita per pujar. El gran handicap ja és clar: contra els grans, contra els altres cinc rivals directes que aspiren a fer el salt a l'elit (Las Palmas, Betis, Valladolid, Saragossa i Sporting), s'està un esgraó per sota i encara no se n'ha batut cap.

Machín va optar per un onze valent i de clara projecció ofensiva apostant per Cristian Gómez i no pas per Pablo Íñiguez en el lloc del lesionat Eloi Amagat, i mantenint Aday al carril esquerre. Una declaració d'intencions que el Girona no venia a especular a Sevilla i que d'entrada volia disputar-li la possessió de la pilota. Al davant tot un Betis que sortia d'entrada amb molta pólvora amb el temible duet Molina-Rubén Castro com a principal amenaça. L'ambient enrarit durant la setmana per la presumpta implicació del central Jordi Figueras en la compra de partits per part de l'Osasuna ni tampoc la suposada crisi de resultats (tres empats consecutius) es va notar als compassos inicials. L'afició bètica, entregada com sempre als seus (ahir més de 31.000 espectadors eren a l'estadi), va respondre des de bon començament com és habitual al Villamarín. El setge local, no per no esperat, no trigaria a arribar. La primera, claríssima, la va desfer Becerra davant Molina als deu minuts. Tot seguit Rubén Castro no va controlar bé dins l'àrea quan encarava el porter.

Tocaria patir. Això, tant a casa els aficionats gironins, com els mateixos jugadors ho sabien. Tanmateix, sobre el terreny de joc, el Girona no es deixaria intimidar pel Betis. Així, encara abans del quart d'hora, Sandaza obligaria a estirar-se Adán i en l'acció posterior, els gironins reclamarien unes mans de Figueras al llindar de la frontal a xut de Granell. Sense que el partit tingués un ritme de joc frenètic, ambdós equips ja havien ensenyat les seves armes ben d'hora. De mica en mica, però, el Betis es va anar fent amb el control aclaparador de la pilota i del partit. Això sí, sense gaire sensació de perill. Menys en feia un Girona molt ben lligat als extrems pels laterals andalusos i amb Gómez que no entrava gaire en joc.

Als darrers minuts de la primera part, el Betis va tornar a prémer l'accelerador. Una rematada desviada per poc de Rubén Castro i un parell de córners seguits eren la prova que el gegant estava adormit i que, si es despertava, podia ser temible. Amb tot, el Girona havia aconseguit contenir-lo i arribar a la mitja part amb 0-0.

Mata entraria en el lloc del lesionat Felipe Sanchón només començar la represa. Un maldecap més. El Betis semblava sortir amb el mateix nivell d'intensitat i de fam amb què havia acabat els primers quaranta-cinc minuts i Lejeune hauria d'aparèixer per salvar sota pals una rematada de Rubén Castro que entrava. Tocava un exercici de fe i, per què no, també provar d'espantar un Betis, fins llavors molt segur. Un quart duraria la resistència del Girona (una hora en total). El temps que va trigar Molina a rebre dins l'àrea, fintar el seu marcador, i afusellar Becerra amb un xut creuat impossible.

El partit es posava coll amunt. Machín va moure peça per donar entrada a Coris en el lloc de Gómez. El canvi va suposar que Aday passés al mig del camp a acompanyar Pons i Granell. Restava mitja hora mal comptada on el Girona intentaria, malgrat la forta pressió ambiental que començava a conidicionar l'àrbitre, buscar un punt que podia ser or. A pilota aturada, de mica en mica, el Girona anava fent algun intent. Cap però, acabava en ocasió de gol. Amb el partit perdut i conscient que tant era l'1-0 com el 2-0, Ma?chín va retirar Pons per fer entrar Alfonso. No va servir de gaire. Ceballos, després del refús del pal a un primer xut de Molina, sentenciaria el partit. El golàs de Granell de falta directa quedarà simplement per a la història i per posar picant al temps afegit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema