Si això fos una eliminatòria de play-off, el Girona hauria arrencat un bon resultat al Benito Villamarín. L'equip de Machín va tornar a demostrar un grau de maduresa excepcional i va tenir controlat un rival de Primera durant pràcticament una hora. Els andalusos es van sentir molt incòmodes amb el plantejament en defensa d'un Girona que a dalt va patir el handicap de les molèsties de Felipe. Si per jugar contra un rival històric i que et multiplica el pressupost perds el teu home més talentós, capaç de generar moltes situacions entre línies a dalt, convindrem a dir que pot ser una circumstància determinant.

El Girona es va presentar ahir en un dels camps històrics del futbol espanyol, seu del Mundial, i va aconseguir que la parròquia local acabés demanant l'hora. Estem en el bon camí i ara s'ha d'enfocar la temporada ja en clau de promoció d'ascens, un objectiu que no s'escaparà ni fent números de cuer. L'ascens directe? Evidentment que no s'hi ha de renunciar, però amb rivals com Las Palmas, Valladolid, Betis, Sporting i Saragossa aquest és un objectiu molt i molt difícil.

Tornant al partit d'ahir el Betis va demostrar que en els últims metres disposa de jugadors determinants. Rubén Castro ja va ser clau per a l'1-3 que els andalusos van arrencar de Montilivi en l'anada i ahir, tot i mo marcar, va fer un excel·lent partit al costat de Jorge Molina, que va obrir la llauna en una magnífica acció. El Girona, tot i veure's per sota en el marcador, no va perdre el ritme del partit, ni tampoc quan Ceballos va semblar sentenciar en el 2-0. El gol de Granell hi va posar emoció i a la grada i a la banqueta del Betis hi havia nervis, en el temps afegit. Aquesta temporada el Girona ha perdut sis partits. I tots han sigut per un resultat de mínims. Alerta perquè aquest equip encara pot donar moltes alegries.