A ningú li agrada perdre. Menys, a un equip que s'ha acostumat als bons resultats, que fa de les alegries el pa de cada dia i que, per sorpresa de molts, no fa altra cosa que encadenar punts a favor. Per això, quan arriba la patacada de torn, costa més aixecar-se. Li ha passat al Girona, al qual les ensopegades se li han fet difícils de pair aquesta temporada. De derrotes, ja n'ha encaixat. I més d'una. Quan han arribat, la plantilla no les ha acabat de rebre amb els braços gaire oberts. No han caigut gaire bé. És cert que mai han enfonsat l'ànim del vestidor i que, tard o d'hora, l'equip ha reaccionat. Però quasi sempre, tret de només una excepció, després de cada derrota mai ha arribat immediatament una victòria. És, per tant, tot un misteri veure com els gironins reaccionaran a la desfeta de l'anterior jornada al camp del Betis. Podran, per fi, trencar el malefici i derrotar el Numància per segellar, de manera virtual, la permanència?
Després de 26 jornades, el Girona signa el seu millor rendiment a la Segona Divisió A. Ho fa gràcies als seus 48 punts. Però també hi ajuda el fet de ser un dels equips que menys partits ha perdut fins a la data. Ha encaixat 6 derrotes i només hi ha 3 conjunts (Las Palmas, Sporting i Betis) que han encaixat menys ensopegades. També és cert, però, que als de Pablo Machín no els han anat gaire bé totes aquestes desfetes. Els ha costat aixecar-se. Tampoc gaire, però la reacció no ha estat immediata. Només hi ha una excepció: va ser a mitjans de novembre, només una setmana després de caure a casa amb el Las Palmas (1-2). Llavors, l'equip va reaccionar amb un triomf in extremis al camp del Leganés (1-2). Aquesta ha estat l'única victòria que ha vingut just després d'una derrota. L'única. Contra el Numància, els blanc-i-vermells intentaran aconseguir la segona.
La resta d'exemples val més no seguir-los. En tots ells, el Girona ha acabat empatant o, el que és pitjor, tornant a perdre. A l'equip li va passar a l'inici de Lliga, quan va perdre amb el Betis a casa (1-3). Una jornada més tard, va salvar un punt al camp del Numància (2-2) gràcies a un gol de Jandro en el temps afegit. Un mes i mig després, els catalans encaixaven la segona derrota de la lliga (2-1 a Valladolid). La reacció trigaria a aparèixer, perquè una setmana després, nova desil·lusió: també desfeta, aquest cop amb el Las Palmas (1-2).
N'hi ha més: a l'inici del mes de desembre, el Girona va veure com els tres punts volaven de Montilivi en el derbi contra el Barcelona B (0-1). La resposta tampoc va ser la desitjada. En la jornada següent, a la Romareda, l'equip va tornar a perdre, i això que s'havia avançat en el marcador. A Saragossa, però, l'expulsió de Bigas a l'inici del segon temps va ser una llosa massa pesada (2-1 al final). Set dies més tard, tampoc es va guanyar: a casa, en el darrer partit de l'any, una badada defensiva al descompte va fer volar dos punts de l'estadi. L'Alabès acabaria empatant el partit (2-2).
Dissabte passat, a Sevilla, va caure la sisena derrota a la lliga. Del Girona depèn que aquest diumenge, contra el Numància, es trenqui una estadística que, ara mateix, no juga gaire a favor dels interessos de l'equip de Montilivi.
