La famosa barrera dels cinquanta punts. La frontera imaginària que permet a qualsevol club de Segona A sentir-se salvat o, per contra, tenir gairebé els dos peus una categoria per sota. Cada temporada és un món i les xifres mai solen ser exactes, però superar aquesta puntuació es tradueix, pràcticament sempre, amb la permanència. Virtual durant la lliga i matemàtica un cop la competició ha abaixat el seu teló. Per arribar-hi, el Girona sempre ha hagut de remar de valent durant moltíssimes jornades. Fins i tot, alguna vegada s'hi ha quedat a les portes, però s'ha acabat salvant pels pèls. Aquest curs té una oportunitat única per batre un altre registre: no ho va aconseguir contra l'Sporting ni tampoc contra el Betis, però demà, contra el Numància, una victòria significarà lligar la salvació virtual més d'hora que mai.

Si els gironins es desfan dels homes de Juan Antonio Anquela, tancaran la jornada 27 amb 51 punts al seu sarró. Mai havien necessitat tan poques jornades per arribar a aquesta puntuació. Sempre havien trigat més; fins i tot fa dos anys, amb Rubi al capdavant i quan van estar a punt de pujar a Primera Divisió. En aquella ocasió, els blanc-i-vermells van plantar-se amb 51 punts a la jornada 30, després de guanyar a Huelva. En dues ocasions (els cursos 2013/14 i 2009/10) el Girona hi va arribar a l'última jornada. Contra el Deportivo de la Corunya (3-1) i en el famós partit davant el Múrcia (1-1); en totes dues ocasions, la salvació es va decidir en aquell partit.

La campanya 2010/11, amb Raül Agné, l'equip va necessitar 37 partits per enfilar-se fins als 51 punts. Els va obtenir després de guanyar amb molta claredat al camp del Celta de Vigo (0-4) en una tarda màgica per al davanter serbi Ranko Despotovic, autor d'un hat-trick. Per contra, les temporades 2008/09 i 2011/12 els gironins s'acabarien salvant, però en cap de les dues ocasions arribarien fins la cinquantena de punts. Tots dos anys van tancar la lliga amb 49 punts i van tenir la fortuna del seu costat.