El que la temporada passada va costar 42 partits de sang, suor i llàgrimes al Girona, en la present, ho ha aconseguit en 27. Quinze partits menys i un mateix registre de 51 punts que permeten assegurar la permanència esportiva a la Lliga Adelante i que, com ja apuntaven als vestidors diumenge alguns jugadors, permeten, ara sí, el canvi de discurs. L´objectiu d´aquest any ja està aconseguit. Ara toca deixar volar l´ambició i intentar aprofitar la recta final del campionat per, malgrat haver de competir amb companys de viatge tan incòmodes com el Las Palmas, el Valladolid, l´Sporting, el Betis i el Saragossa, intentar garantir, primer, una plaça de play-off que pinta ben encarrilada (12 punts de renda sobre el setè, Ponferradina, abans de visitar precisament diumenge El Toralín) i qui sap si, posteriorment, disputar un esprint fins on arribin les forces amb l´objectiu d´un miraculós ascens directe a Primera.
La d´aquesta lliga és, sens dubte, la permanència més matinera del Girona en els set cursos consecutius que fa que milita a la Lliga Adelante. En dues d´aquestes campanyes, la 2009/10 i la 2013/14, l´afició va haver d´esperar fins al darrer partit per celebrar la salvació. En el primer cas, el penal transformat per Kiko Ratón en l´afegit contra el Múrcia va representar l´empat a un que permetia al Girona sumar 52 punts i evitar el descens. La lliga passada la salvació es va encarrilar en la penúltima jornada a Ponferrada (1-2) però va fer falta guanyar també el Deportivo a Montilivi en l´últim partit (3-1) per assolir 51 punts i abandonar els quatre darrers llocs, on l´equip havia viscut 23 jornades seguides. Els gallecs, que ja havien ascendit, no s´hi jugaven res.
El precedent més semblant al d´aquesta temporada s´ha de buscar fa dues lligues, amb Rubi a la banqueta. L´equip va disputar la promoció després d´acabar el curs quart, amb 71 punts. La permanència se la van garantir en la jornada 30 després de guanyar 1-3 al camp del Recreativo i assolir els 51 punts, tres partits més tard que en l´actual exercici. També va ser tranquil·la la permanència de la lliga 2010/11, amb Raül Agné d´entrenador. El Girona va sumar 57 punts al final i es va salvar matemàticament en la jornada 38, després d´arribar als 54 punts. En la campanya 2011/12 Salamero va obrar el miracle de la permanència a tres partits del final després de guanyar el Vila-real B per 2-1. Aquell any, però, el descens del primer equip groguet, que arrossegava el filial a Segona B malgrat no ocupar cap de les últimes quatre posicions, només condemnava els tres últims de la classificació, fet que va afavorir l´esprint final dels gironins.
Aquest 2015 el Girona continua sent el millor equip de la Lliga Adelante. Els de Machín han sumat 20 punts en 9 partits (sis victòries, dos empats i una sola derrota) i ofereixen millors números que el Valladolid (19), el Betis (17), el Las Palmas (16) i l´Sporting (15). El Llagostera, que ja té sis punts de coixí respecte al descens, presenta números de play-off aquest any: ocuparia un hipotètic desè lloc de la classificació amb 14 punts, ben a prop de la zona noble.
Canvi de discurs
Amb la permanència a la butxaca, de manera automàtica i també obligatòria, al vestidor s´ha optat per un canvi de discurs. Parlar de la salvació ja no té cap sentit i els jugadors són conscients que al seu abast hi ha poder fer quelcom important d´aquí fins al final de la lliga. Un dels homes més prudents durant aquesta primera part del calendari sempre havia estat Isaac Becerra. El porter, qüestionat ahir pels 51 punts de l´equip, va parlar del «gran mèrit» que significa haver arribat a una puntuació així, «sobretot perquè encara queden molts partits». Però també va parlar de quines han de ser les aspiracions d´aquest Girona a partir d´ara i és aquí on va mostrar-se «convençut» que l´equip està «capacitat» per «lluitar per tot» en els propers mesos de competició.
«Hem deixat enrere un objectiu i ara sí que podem mirar més enllà. Hem d´intentar assegurar la promoció i, per què no, obtenir l´ascens directe a Primera», deia Becerra. El badaloní no va amagar que per pujar hauran de ser els millors d´entre un grup d´equips molt potents i que «s´han reforçat aquest hivern, no com nosaltres». Tanmateix, va recordar que «hem competit durant tota la lliga» i que els gironins «donarem guerra fins al final», així que lluitar per l´ascens no és una idea que estigui fora de to: «No ens rendirem ni abaixarem els braços».
