Com oblidar aquell dimecres, 12 de setembre del 2012. Impossible. Pere Pons mai l'esborrarà de la seva memòria. No només va ser el dia que va debutar amb el primer equip del Girona, en un partit de Copa del Rei a El Molinón, camp de l'Sporting de Gijón. Era la culminació d'un llarg camí, categoria rere categoria en el futbol base. El fruit del seu treball. L'èxtasi d'una il·lusió que havia anat gestant durant els últims anys. Aquell dia va engegar un comptador, el de partits oficials amb la primera plantilla, que vol seguir ampliant a passos de gegants. De corda, si mai tria un altre camí, li'n queda per estona a Montilivi. En tres anys, amb una cessió pel mig a l'Olot inclosa, ha anat col·leccionant partits. Ja sigui de lliga, o també a la Copa. La consagració li ha arribat aquesta temporada, la de la seva explosió, la que el seu nom és en boca de tothom. Eren molts els que el van trobar a faltar, el diumenge passat, en l'agònica victòria contra el Numància. I són molts més els que s'alegraran, si res es torça, de tornar-lo a veure aquest diumenge al Toralín, un cop superada la sanció per acumulació de targetes que el van obligar a descansar en l'última jornada. Serà a Ponferrada on Pere Pons escriurà una nova pàgina de la seva història en clau blanc-i-vermella. Perquè allà, al Bierzo, el de Sant Martí Vell jugarà el seu partit oficial número 50 amb la samarreta del Girona.
Per a algú com Pere Pons, un home de la casa, que ha crescut com a futbolista al mateix club, que s'ha fet gran al Girona, té un sentit especial assolir aquesta xifra. És la recompensa a tot el seu esforç, la demostració que el tren no va passar una vegada i prou. Perquè després d'un primer any, el del seu debut, en què va treure el cap amb els grans una desena de vegades, va semblar que ja havia tocat sostre i que s'hauria de buscar la vida lluny de Montilivi una temporada després. Va ser el curs passat, en el qual tot i tenir la seva dosi de protagonisme amb alguns partits a la lliga i també a la Copa, el cos tècnic de torn va considerar que li calia madurar. La cessió a l'Olot podria interpretar-se de moltes maneres, però a l'hora de la veritat només s'ha convertit en un punt i seguit en la seva carrera com a jugador del Girona. Aquest any no només ha tornat al seu club, sinó que ho ha fet per la porta gran. Acumula 25 partits a la Lliga i una aparició a la Copa del Rei. Tot plegat, sumat al seu currículum anterior, fa que acumuli 49 partits oficials amb el primer equip gironí. O el que és el mateix: si aquest diumenge també juga al camp del Ponferradina, complirà la cinquantena d'aparicions amb el Girona.
"Uns anys enrere, quan era més petit, mai m'hauria pogut imaginar que algun dia tindria l'oportunitat de jugar 50 partits amb el primer equip. Estic a punt d'aconseguir-ho i això m'omple d'emoció", deixa anar el protagonista, que fa tot just dues setmanes complia 22 anys en el que considera el "millor mment" de la seva carrera com a futbolista. "Porto moltíssims anys vestint la samarreta del Girona i és un autèntic orgull per a mi. M'ha costat molt arribar fins aquí i em sento més que content de plantar-me a les portes dels 50 partits. Ara, tampoc vull aturar-me aquí, sinó seguir i jugar-ne moltíssims més", completa.
De moment, una cosa és segura: Pere Pons s'unirà al grup de 26 jugadors que, en aquesta etapa moderna del club a la Segona Divisió A, han disputat 50 o més partits amb el primer equip. Ja sigui a la lliga, Copa del Rei o al play-off d'ascens a Primera. El de Sant Martí Vell serà el vint-i-setè en discòrdia i es quedarà, llavors, a quatre partits del seu proper objectiu: els 54 que acumulen Roberto Santamaría i Jonás Ramalho, encara que en el cas d'aquest últim el més segur és que el defensa de Barakaldo vagi augmentant les seves xifres amb el pas de les properes jornades en tractar-se d'una peça inamovible en els esquemes de Pablo Machín.
Amb Migue a l'horitzó
El mes de novembre passat, el club anunciava la millora del contracte de Pere Pons, per la qual cosa el vincle entre el migcampista i l'entitat blanc-i-vermella queda ampliat fins al 2017. Per tant, hi ha Pere Pons per estona. El jugador, forjat a casa i amb encara molts anys de carrera per davant, té uns quants cursos per anar engreixant els seus números a Montilivi. De moment, té a tocar la cinquantena, però en no massa temps, si manté el seu protagonisme dins l'equip, es podrà apropar fins i tot al centenar de partits, una barrera que, fins a la data, només han superat 10 futbolistes des que el club va retornar a Segona A l'estiu del 2008.
El rècord absolut el té Migue González. El central català, actualment a l'Alabès, és tota una institució a Girona. No només perquè es va convertir en l'autor del famós gol de l'ascens contra el Ceuta, sinó perquè és el futbolista que més partits ha disputat amb la samarreta del club. Exceptuant la temporada que va jugar a Segona B, Migue acumula 222 partits oficials (215 de lliga i 7 de Copa) en les 6 temporades consecutives que ha estat a l'entitat. El segueix, amb força distància, Jose Martínez. El gironí també formava part de la plantilla que va aconseguir pujar de categoria i a Segona A amb els gironins s'hi ha estat durant 5 temporades, en les que ha jugat 166 partits (entre la lliga, Copa i promoció d'ascens). Al de Taialà el superarà, si no passa res, Jandro Castro, un dels altres noms propis de la història moderna d'aquest club. L'asturià, que tot just el diumenge passat reapareixia després de més d'un mes de lesió, suma 165 partits al llarg de les 5 temporades que acumula a Girona. De jornades, aquest curs, en té de sobres no només per igualar Jose, sinó també per superar-lo i convertir-se en el segon futbolista amb més participacions.
El quart d'aquest rànquing és Albert Dorca. El garrotxí, actualment al Saragossa, ha jugat 157 partits en 5 temporades abans de posar punt i final a la seva etapa a l'entitat fitxant pel Racing de Santander. El cinquè és un altre migcampista. Marcos Tébar, que ara milita al Brentford anglès, va esta 3 cursos i mig a Girona. Temps suficient per col·leccionar 121 partits. El club dels centenaris el completen Juanlu Hens (116 partits), Felipe Sanchón (112), Jordi Matamala (110), Moha El Yaagoubi (103) i David Garcia (102).
Un grup en el qual està a punt de treure el cap el defensa Richy Álvarez, un dels capitals de la primera plantilla i pal de paller del vestidor. El gallec acumula 97 partits oficials amb la samarreta del Girona i és a només 3 dels 100. El següent que hi podria arribar és Eloi Amagat, encara que la distància és força més àmplia. El gironí ha jugat 79 partits en aquesta etapa a Segona A. Més li queda a Pere Pons, però com diria el tòpic: "partit a partit".
